Cercador
Has estès el rostre...
Un relat de: Marc Freixasa llocs inconfessables de la memòria.
Duem el somriure fàcil, fràgil
per tots els racons de l'esfera -terrestre-
i encara no trobem prou excuses
per aplanar camins impracticables...
desviem com sempre la mirada
per traçar línies inconegudes i malignes.
Com en seria de fàcil
trepitjar ferms per dins de casa
sabent que tot ens ve donat pels que ens estimen.
Comentaris
-
betixeli | 23-10-2011
Ja tens raó quan dius que és fàcil caminar per llocs coneguts, per llocs on sabem que ens tractaran amb afecte; però què me'n dius del plaer de descobrir llocs nous, terrenys en un principi esquerps i que amb el temps aconsegueixes fer-te'ls teus i entranyables?
-
...[Ofensiu]gypsy | 12-10-2011
Has estès el rostre per la memòria... quina magnífica metàfora i quanta profunditat desvetllen els teus mots, breus i lúcids poetàs!
gyps -
Darrere el llindar...[Ofensiu]brins | 20-09-2011 | Valoració: 10
Efectivament, Marc, són les persones que ens estimem, especialment les que conformen la nostra família, les que ens poden proporcionar la veritable felicitat. Res ni ningú més ens pot oferir tanta estabilitat.Tot i que això hauria de ser molt evident, moltes vegades no ens n'adonem; aparquem els nostres sentiments i les nostres mostres d'amor sense valorar suficientment el gran tresor que tenim molt a prop. Poemes com el teu ens recorden aquesta realitat. Gràcies per les teves paraules.
Com que m'ofereixes la possibilitat d'escollir un poema per al teu proper recull, i com que aquest tema em desperta mil records meravellosos, et proposo que el seleccionis.
Rep una forta abraçada plena de bons desitjos. Tant de bo aconsegueixis portar a terme tots els teus projectes i totes les teves il·lusions.
Una abraçada,
Pilar
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869339 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.