HÄNSEL I GRETEL (versió moderna)

Un relat de: Erik Astorga Llorente
Hi havia una vegada una família humil que vivia en un barri obrer als afores d’una ciutat que gairebé ningú coneixia, en un pis petit de dues habitacions. En aquell pis vivien dos germans adolescents, en Hansel i la Gretel, amb el seu pare i la seva parella. La mare i el pare dels germans s’havien divorciat feia dos mesos per raons econòmiques, degut a que al pare l’havien hagut d’ acomiadar de la feina per diverses raons. Actualment, el pare estava a l’atur, i la seva nova parella, que va conèixer gràcies a meetic estava també, sense feina. Àrduament, arribaven econòmicament a finals de mes, i tots dos, el pare i la seva parella, pensaven que els hi aniria millor si visquessin sense en Hansel i la Gretel. Passat un temps i rere haver intentat que els serveis socials s’enduguessin els seus fills, sense haver obtingut resultats, van decidir d’abandonar-los al mig d’un bosc desconegut, i així ho van fer. Un cap de setmana, el pare els hi digué a en Hansel i a la Gretel que els duria d’excursió al bosc, i els nois, ingenus, van acceptar joiosament la proposta. Una vegada al bosc, mentre estaven tranquils asseguts a la vora del riu, el pare va aprofitar, i, d’amagat, va agafar el cotxe i va tornar sol cap a casa. Quan als germans els hi va agafar gana, van tornar on suposadament estava el seu pare, però es van adonar que havia marxat. Els nois, trists i angoixats, van començar a donar voltes pel bosc, intentant trobar la carreta per la qual havien vingut, però no van ser capaços de localitzar-la. Es va fer de nit, i en Hansel i la Gretel, sense remei, es van ajupir a la vora d’una noguera i es van tombar per adormir-se; abans, però, en Hansel li digué a la Gretel:
No entenc com el nostre propi pare ha sigut capaç de fer això, des que està sortint amb la beneita de la Clara no fa altra cosa que perdre el cul per ella, i a nosaltres, que ens fotin.
Tan de bo això fos només un malson – va dir la Gretel mentre li queien les llàgrimes.
Al dia següent es van despertar pel fort vent que colpejava als arbres i tots dos es van alçar i van continuar caminant pel bosc. Seria ja el migdia, quan van veure a la llunyania una gran i luxosa casa de quatre plantes, i sense pensar-s’ho dues vegades, van córrer cap al gran habitatge. Al arribar, la Gretel va trucar al timbre daurat que hi havia al costat de la gran porta que donava pas a un majestuós jardí, i sense que ningú preguntés que qui eren, la porta es va obrir amb un estrident soroll metàl·lic. Els dos germans, sorpresos, van empènyer amb força la porta i van passejar pel gran jardí fins arribar a la porta de la gran casa, la qual estava entreoberta. En Hansel va obrir completament la porta, i na Gretel el va seguir, amb cautela. Un cop a l’interior, es van trobar amb un ampli rebedor, decorat, a l’igual que tota la casa, amb un estil rococó. De la banda dreta i de la banda esquerra de l’àmplia entrada, descendien dues grans escales, les quals tenien uns brillants adornaments daurats. Mentre els dos germans inspeccionaven el rebedor de la gegant mansió, van escoltar el so profund produït per unes sabates de tacó. Tots dos van girar el cap alhora i van veure com una noia baixava lentament per les escales. Tenia un llarg i arrissat cabell castany que li queia per damunt de les seves galtes rosades. Duia un vestit rosat llarg i elegant, amb un escot molt prominent. Un cop la noia, que no deuria tenir més de vint anys, va baixar les escales, els hi va preguntar amb una veu dolça i suau:
Què fan aquests dos adolescents al rebedor de casa meva? Us heu perdut?
Els dos germans es van quedar parats, i passats un segons, na Gretel va respondre:
Emm... Sí... Ens hem perdut i no sabem tornar a casa, ens podries portar, si us plau?
Oh! Pobrets! Clar que us portaré a casa, no us preocupeu. – respongué la noia amablement mentre s’acostava als dos germans.

En Hansel s’havia quedat embadalit mirant l’escot de la noia i ni s’havia adonat que s’estava apropant a ells. La noia va agafar a Hansel pel canell i li va dir:
Noi, que hem pots acompanyar un moment al garatge, es que fa temps que no faig servir el cotxe i necessito que m’ajudis a canviar l’oli del motor.
En Hansel no s’ho va pensar dues vegades i va seguir a la noia cap al garatge, i la Gretel també ho va fer.
No nena, tu no cal que ens ajudis, si vols seu al sofà i encén el televisor, tinc Netflix i HBO per si vols veure. – va dir la noia de la casa amb veu nerviosa.
La Gretel va fer cas i es va asseure al sofà del menjador. Mentrestant, en Hansel havia arribat al garatge amb la noia de la mansió, la qual li havia dit que es deia Martha. En Hansel es va apropar al capó del cotxe i li va preguntar a la Martha que on estava l’oli de recanvi del cotxe i ella li contestà:
Què ingenus que sou! Apareixeu així com així a casa meva i encara voleu que us porti a casa vostra, sabeu que us puc denunciar per violació de domicili? – va cridar eufòrica la Martha.
P... Però ... – Va intentar respondre Hansel, però Martha li va tapar la boca amb la mà.
No cridis, i no passarà res – digué la Martha.
La Martha es va apropar a en Hansel i li va començar a baixar els pantalons.
Para, para! Què collons fas?! – exclamà Hansel eufòric.
La Martha va fer cas omís i va començar a intentar baixar-li els calçotets a Hansel, però ell s’hi oposava amb ferma resistència.
Et denunciaré jo a tu, filla de p***! – va cridar Hansel.
La Martha va aconseguir baixar-li els calçotets a Hansel, i ell va cridar el més fort que va poder.
Ves preparant-te – digué amb veu sensual la Martha.
Des de la sala, la Gretel va escolat el crit, i va anar corrents fins el garatge on va veure el que succeïa. Sense pensar-s’ho dues vegades, la Gretel va agafar una clau anglesa que hi havia al terra i li va donar un fort cop al cap a la Martha, que en aquell instant s’estava intentant despullar. La Martha es va desplomar al terra, abatuda, amb el cap sagnant. En Hansel es va pujar ràpidament els calçotets i els pantalons, es va apropar a Gretel, i la va abraçar molt fort.
Moltes gràcies, ella estava a punt de... – Va explicar Hansel.
Ho sé, ho sé, – va dir Gretel, tallant, fregant-se els ulls – jo pensava que això només ho feien els homes – digué sorpresa.
I jo... – Va afirmar Hansel.
Creus que la podrem denunciar per abús sexual? – va preguntar Hansel.
Gretel es va apropar a la Martha i li va mesurar el pols:
Hansel, l’he matat! L’he matat! No respira! – Va exclamar preocupada . – Aniré a la presó – Gretel es va ajupir al terra gemegant.
Però no et poden fer res, direm que ha sigut un acte de defensa pròpia. - Va respondre nerviós en Hansel.
No Hansel, no! No tenim cap prova del que ha passat! I segur que no es creuen que una noia de vint anys hagi intentat violar a un noi de quinze.
Però, no pot ser! – cridà Hansel.
Na Gretel va anar corrents cap a la cuina de casa de la Martha, va agafar un ganivet i se’l va clavar profund, al coll.
Van passar anys i ningú va saber res de la mort de Gretel ni del que havia fet Hansel.

© Erik Astorga, Tarragona 2020

Comentaris

  • La mort de Gretel[Ofensiu]
    SrGarcia | 18-08-2020

    Em sembla bonica l'adaptació del conte clàssic. El pare enconyat i l'abusadora són bones troballes. Una bona actualització del paper de bruixa: " jo pensava que això només ho feien els homes ".
    Ara bé, el final, francament, no m'agrada. El suïcidi de la Gretel el trobo molt poc adient per a aquest conte; em sembla que seria millor que fos un relat de supervivència. Cadascú ho interpreta com vol, és clar, però aquesta mort em sembla que li treu molta força a la narració.
    Recordo una pel·lícula, "Hansel i Gretel, caçadors de bruixes". Els dos germans s'havien fet grans i es dedicaven a això, a caçar bruixes. Avui en dia n'hi ha moltes de bruixes i bruixots per a caçar. El teu relat ho fa impossible, una llàstima.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: