Hàmster Story: Felip Marró, detectiu d'ocasio.

Un relat de: Joaquim Parera Albiac

Si, soc jo, en Felip Marró i soc detectiu, si ja ho se, tot recordeu el cas de la gallina sodomitzadora o el del devorador de pestanyes postisses, però la història que os vull explicar es diferent tot i que tindré problemes en la narració ja que si fos un detectiu de cinema parlaria a la càmara però aquest no es el cas, ja que això no es pas el cinema, això es el paper imprès real.
Com deia el Doctor Watson al començament de cada una de les seves aventures amb Sherlock Holmes: Aquest es el cas més peculiar que m'he trobat, però el cert es que es veritat.
Sens dubte tothom recordarà la onada de segrestos de Hàmsters que va patir la ciutat ara fa deu anys, centenars de Hàmsters eren segrestats i llepats per un grup mafiós organitzat, el segrest i posterior llepada de hàmster era a l'hora del dia i famílies senceres veien com els seus hàmsters eren trets de la seva gàbia i llepats amb total impunitat, però hi va haver un cas realment peculiar i per que no dir-ho, va ser el cas que va desvetllar el misteri dels segrestos, tot va començar un matí d'abril.
Jo estava llegint el diari al meu humil despatx quan algú va trucar a la porta, em vaig aixecar i em vaig disposar a obrir la porta.
Qui hi ha? Vaig preguntar.
- Qui hi ha?.
Feina i diners; em va contestar una veu dolça i melodiosa.
- Feina i diners (amb veu dolça i melodiosa).
Vaig obrir la porta i vaig veure no només feina i diners, també sexe i passió, una dona d'uns trenta anys amb un figura perfecta, uns ulls de cel, una boca sensual, amb uns llavis que demanaven que els besessin i que la meva llengua s'hi obrís pas, un escot que insinuava uns pits ferms que marcaven el mugró a traves de la fina brusa, una cintura que es preveia fàcil d'abraçar i una faldilla curta que demanava que hi passés la ma per sota.
- Vostè es un guarro.
Sens dubte m'havia llegit el pensament.
- I una merda, es vostè que pensa en veu alta.
La vaig fer passar després de que ella em clavés una plantofada, es va asseure a una cadira, va creuar les cames i vaig veure unes coses que millor no les dic perquè encara em guanyaré una altra nata, vaig intentar fer-me el dur.
I be doncs, en que la puc servir? Vaig preguntar.
-I be doncs, en que la puc servir? Senyora....
-Senyora de Piulet.
-Senyora de Piulet.
-home doncs per començar de deixar repetir les coses dues vegades com està fent o no acabarem mai.
-Son llicencies artístiques que s'ha pres l'autor, no pateixi després o solucionarem amb ell.
-Solucionarem?
-Si, tots dos, jo i el que parla.
-Vaja, m'ha tocat un esquizofrènic.
-Be díguim, quin es el seu problema?.
-Han segrestat en Boris, el meu hàmster.
-Centenars de hàmsters han estat segrestats i llepats aquests darrers dies, que te el seu d'especial?.
Ella va treure de no se on una carpeta i me la va donar, la vaig obrir i em vaig trobar amb unes dates que no m'esperava, vaig tancar la carpeta i vaig sospirar, "buf " vaig fer i li vaig tornar la carpeta.
Es un cas molt interessant, vaig dir.
-Es un cas molt....
-Sis plau no tronem a començar, accepta el cas?.
-En pot estar segura, els meus honoraris seran...
-Ja m'ho dirà quan trobi el meu Hàmster i si no tinc prou diners li pagaré en sexe.
-Perfecte, si no li fa res,,,
-Perquè ha acabat amb tres comes seguides?.
-L'autor que s'ha equivocat, de fet volia posar punts suspensius, perfecte, si no li fa res...
-Vol veure el lloc dels fets?
-Exacte, quan li va be que passi?
-Cap a les cinc seré a casa, tingui la meva targeta.
Em va donar la seva targeta i accidentalment les nostres mans es van tocar, vaig sentir el tacte de la seva pell fina, ella em va dirigir una mirada còmplice, es va aixecar i movent aquell cos imponent que a cada moviment em feia somniar en unes audàcies sexuals que ara no m'atreveixo a reproduir aquí.
Quan ella va sortir per la porta jo vaig prendre una decisió: fòtrem una dutxa freda, la paia em va posar com una moto.
Era curiós aquest cas el hàmster segrestat no era un hàmster qualsevol, pertanyia a la sub- espècie BRUCELEENIUS JAKIECHANIUS una espècie especialment agressiva, per capturar un exemplar d'aquesta espècie s'ha d'estar realment molt preparat, l'any 1958 el cos de marines dels Estats Units va perdre 150 soldats quan un d'aquests hàmsters es va colar accidentalment a una caserna, el darrer exemplar capturat va costar vint i cinc morts i desenes de contusionats, era l'únic hàmster expert en KUNG FU que es coneixia, hi ha el rumor de que es un espècimen genèticament modificat i que alguns països els utilitzen com a arma de destrucció masiva.
Vaig arribar a la adreça que em va donar aquell tros de dona que només pensar amb ella em fa vindre ereccions, era una bona mansió, situada a la part alta de la ciutat, vaig trucar al timbre amb la esperança de que quan m'obrís o fes anant totalment nua, al cap d'uns moments em va obrir, VISCA!.
Em va fer passar cap a la saleta mentre ella es posava quelcom més còmode, al cap d'una estona va tornar tot cordant-se un barnús.
Vol fer el favor de seguir-me? Em va dir, i jo com un gosset (en cel) la vaig seguir, vàrem anar a una habitació que tenia uns grans finestrals que estaven trencats, el desordre de la habitació era increïble, mobles trencats per tot arreu, que semblava que havia estat la gàbia del hàmster totalment rebentada, quatre cadàvers desmanegats, amb els braços arrencats i el cap destrossat, i unes dotzenes de dards tranquil·lizants llençats per terra.
-Aquí hi ha passat alguna cosa, vaig dir.
-Aquí ha pasta alguna cosa.
-Realment le seves capaçitats deductives son notables.
Vaig donar un vol per la habitació, vaig mirar les finestres, els cadàvers i els trossos dels cadàvers, i finalment vaig agafar un dels darts i m'el vaig mirar amb molt detingudament.
La lluita va ser realment cruenta, el hàmster es va defensar amb tot el que tenía a prop, realment no es tractava d'una banda de llepadors qualsevol, sens dubte podríem dir que era "la banda de llepadors" la que va assaltar la casa, però ¿qui podria voler llepar un hàmster com aquest? ¿i per que? Realment estava desorientat fins que vaig veure...
- ¿que ha vist?
- ¿fuma vostè?
- No, ¿què es?.
-Una caixa de mistos, de las que donen a alguns locals nocturns, crec que em serà molt útil, només he de buscar a algú que li falti un braç.
-Que li falti un braç?
-Exacte, díguim, quants cadàvers veu aquí?
-Quatre.
-I quants braços hi ha per terra?
-Un, dos, tres... nou!
-Exacte, aquesta nit aniré allà, si he d'estovar algú li asseguro que no tindré cap mena de problema.
-Com sap que aquesta nit estaran allà?
-No han deixat aquesta capsa de mistos a la babalà, crec que esperaven que la trovéssim, segurament per demanar alguna mena de rescat, pot ser perillós, no li aconsello que m'acompanyi.
-No ho pensava fer.
-Be, si tot va be demà tindrà notícies meves, a si, li recomano que faci vindre a la policia perquè netegi tot això o d'aquí unes hores començarà a fer pudor.
-No pateixi, de totes maneres demà vindrà la dona de la neteja.
Ens vàrem acomiadar amb un petó dels que no s'obliden, dues hores més tard encara notava la seva llengua burxant dintre la meva boca (be això es una trola però m'hauria agradat).
En arribar al despatx vaig trucar a en llardós, el meu confident a la zona i que casualment era el president de la associació de defensa dels propietaris de hàmsters llepats, per ell va ser un plaer ajudar-me en la investigació.
Em preparar be per aquella nit, m'havia de vestir adequadament, no era un local nocturn qualsevol, era un dels de pitjor categoria, així que vaig escollir amb compte la meva indumentària i un cop vestit em vaig amagar una pistola sota les faldilles agafada amb la lligacama, ja estava a punt.
El club MUJERAZAS estava a un carrer molt amagat, però era molt conegut entre l'ambient del hampa, els delincuents mes violents, deparvats i psicótics n'eren clients habituals, no em va costar gaire entrar al local, amb una de les mevas ciagudes d'ulls ni va aver prou per que el porter caigués als meus peus, no es per dir-ho peró jo vestit de dona impresiono que deunidó.
El local estava abarrotat de la pitjor escòria que un es pot imaginar: lladres, meuques, assassins, candidats al congrés i alcaldes del les rodalies; s'havia d'anar amb comte.
Em vaig asseure sensualment a un tamboret de la barra per poder controlar la situació, vaig repassar amb la mirada a tots els que hi havia per allà i la meva atenció es va centrar en un grup de cinc persones que estaven asseguts a una taula, tots tenien molt mal aspecte, com si els haguessin apallissat i a un li faltava un braç, vaig cridar al cambrer que em mirava tot bavejant, al cap d'una estona estava portant cinc cerveses a la taula dels homes, un detall de la senyora que estava a la barra ensenyant cuixa, tots cinc en varen saludar, jo els vaig retornar la salutació i em vaig atançar cap a ells.
Quan vaig arribar em varen fer lloc, jo em vaig asseure al costat del paio que li faltava el braç que estava blanc com un paper, seria presa fàcil, vaig intentar començar una conversa però eren tots molt reservats així que vaig fer servir un pla de xoc, em vaig aixecar i vaig cridar: HAMSTER!, els cinc homes es van aixecar de cop, tres d'ells van caure a terra treient escuma per la boca, només en quedaven dos, em vaig treure la pistola i es van quedar d'una peça, em vaig equivocar de pistola, després vaig treure l'arma i d'un cop vaig deixar estabornit el que encara tenia els dos braços i vaig apuntar al que estava guerxo.
-on es en Boris? MALPARIT!.
-Qui?.
-El hàmster que vàreu segrestar ahir.
-No el tinc pas, no es aquí!.
-Doncs porte'm a on el teniu o et rebento la closca.
La resta de la concurrència no va intervindre, estaven acostumats a aquesta mena d'esdeveniments, apuntant-lo amb la pistola al clatell el guerxo em va guiar per carrerons tortuosos i mal il·luminats, un parell de cops es va intentar escapar peró li vaig clavar un
tret a la cama i ja va fer bondat, després de caminar durant una bona estona vàrem arribar a un vell edifici, mig desmanegat, coneixia aquell lloc era un conegut llepadero de Hàmsters, allà cents d'innocents hàmsters eren llepats impunement per una colla de degenerats, ningú ens va fer cas quan vàrem entrar, el guerxo em va guiar fins unes golfes.
-Es allà, em va dir.
-Es allà.
-Molt be.
El vaig deixar estabornit i vaig rebentar la porta d'una coça i allà el vaig veure, un gegant de dos metres estava llepant el pobre Boris que estava lligat amb cadenes sobre una fusta.
-deixa de llepar aquest hàmster!, vaig dir
l'home em va mirar i es disposar a llençar-se al damunt meu però la visió de la meva arma el va fer desistir, llavors vaig treure el dard tranquil·litzant que havia agafat de casa de la dona de les tremperes i li vaig injectar una part al gegant que tenia al davant, als pocs moments va caure a terra roncant com un ós, després em vaig dirigir cap en Boris, que estava molt nerviós, així que el vaig tranquililtzar injectant-li la resta de la dosi que quedava al dard, li vaig treure les cadenes i ens en vàrem anar d'allà.
Dues hores més tard ja era a casa de la dona que m'havia contractat, em va rebre totalment nua i per cert, no tenia diners per pagar-me, AQUELL DIA VAIG SUCAR!, algun dia os explicaré com va anar, li podríem dir el cas del conillet pelut, a si i em va deixar provar tots els seus modelets!.

Comentaris

  • Divertidíssim[Ofensiu]

    Surrealista, esquizofrènic i divertit, així he trobat aquest relat. És àgil i molt i molt original, m'ho he passat bé, de debò. El fet de les intervencions d el'escriptor ho trobo molt aconseguit. Comparteixo amb Tiamat això de la dificultat per llegir algunes frases, les irregularitats ortogràfiques i sintàctiques de vegades et frenen, jo diria que ho deus fer en un rampell, vaja imagino això, no sé si serà així.
    A veure si el continues!!!

  • Tiamat | 09-07-2005

    m'agrada aquest humor absurd i surrealista, i comparteixo amb tu el plaer d'escriure d'aquesta manera (encara que hi ha gent que ho llegeix i exclama: gent llepant hamsters?? quina collonada!!, però a mi m'encanta, mira)(i fer aparèixer el que escriu a dins del relat, és una de les meves passions :P ).

    Per tant,el teu relat m'ha fet deixar anar més d'un somriure.


    La manera d'escriure es presenta lleugera i directe, sembla que hagi d'anar passant bé, però malauradament, sovint m'he encallat, potser frases massa llargues, o mal redactades. Suposo que és d'aquelles coses que t'ho llegeixes tu mateix al cap d'uns dies, i ja veus que hi ha maneres més senzilles de dir-ho.

    Apa, res més, t'aniré llegint!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joaquim Parera Albiac

Joaquim Parera Albiac

5 Relats

3 Comentaris

6110 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
vaig neixer l'any 1962 (es a dir ara tinc... 1, 2,3,...bufff) i més o menys fins l'any 1995 vaig estar a la Lluna de València, altrament dit, la figuera, he tingut sort he escrit per revistes, estic a Radio Martorell i al carrer la gent no em pega ni m'escup ni m'insulta.
M'agrada escriure, no ho puc negar, una altra cosa es que escrigui com escrigui i mira posats a fer aquest tambè es un bon lloc per publicar.
he estat ficat al mon del cinema independent (tant independent que no teniem un duro) tinc un llargmetratge acavat (clar que la veritat es que no val un xurro) però apa a segui fen de les mevas.
ara no se que dir... a si, NENAS SOC SOLTER! aprofiteu!.

per més informació:
quimparera@yahoo.es