Ham

Un relat de: Marta
Et miro als ulls i no em cal conèixer els teu nom per afirmar, rotundament i profunda, que em puc enamorar de tu.

Puc pentinar amb la pinta dels meus quatre dits extesos aquesta cabellera que sempre ofegues en un manyoc. Sé que puc estimar les teves botes tacades de fang, ara insignificants dins del caos cromàtic que em resulta la teva presència. La singularitat dels teus passos s'emporta la companyia de la lògica immediata, del real, del tangible. L'exquisida imperfecció de les teves faccions és l'impuls que acciona la trampa. Ho sé. Hi caic de quatre grapes i beso l'ham que encara m'esgarrinxa la cara.
Cabells perduts sobre l'espatlla,
galtes enrojolades,
ulls sense pintura.

La genuïtat femenina m'observa des de la teva cintura.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

9 Relats

16 Comentaris

7374 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82