Haikús novells

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

per la defensa que fas d' ullsblaus1 per l'atac de Raigdelluna perque ell em comenta i jo a ell tots els relats. Al Forum veuras la resposta que li faig a l'amic/ga. I algú més s'hi ha afegit.

Novament gràcies.

T'he descobert gràcies a un comentari teu i en llegir-te trobo que per ser els primers Haikús que publiques, qualificats per tu mateix com a "novells" ho has fet força bé. Jo vaig cometre moltes errades quan ho vaig intentar per primer cop, com pots veure a Haikús a recer ( només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi ).

Crec sincerament que tots ens enseyem i de tots aprenem i d'això es tracta.
Però sobre tot, jo gaudeixo recreant-me amb les images que trobo davant, com ara les que tu has creat amb els teus mots, que rossego fins extraure un sabor grat...

Espero tornar a saber de tu i a llegir-te.

T'envio una abraçada per celebrar la teva descoberta,
Unaquimera

Estic content. Pel teu comentari he sabut de la teva afició a fer poemes.
Abans que res et diré que, com ja deus saber, són composicions amb moltes exigències.
L'haiku es compon de tres versos de 5, 7 i 5 morae (unitat fonètica similar, tot i que no idèntica, a la síl·laba), sense rima. Sol contenir una paraula clau denominada kigo (季語) que indica l'estació de l'any a la qual es refereix. Alguns consideren que l'haiku ha de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el tercer vers i ha d'estar escrit en present i tenir una pausa (kireji) al final d'un dels dos primers versos. Totes aquestes regles són considerades de forma laxa i molts poetes les trenquen, especialment quan adapten l'haiku a altres idiomes.
Tradicionalment l'haiku, així com altres composicions poètiques, buscava descriure els fenòmens naturals, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent.
En l'actualitat, se sol ensenyar a escriure aquests poemes curts en escoles occidentals, encara que d'una forma molt menys estricta, respectant-ne únicament el format sil·làbic.
En català un dels primers introductors dels Haikús fou Agustí Bartra, que en va traduir uns quants i en va escriure un recull anomenat Haikús d'Arinsal, de 1981.
Vigila doncs amb la mètrica catalana en que la darrera síl·laba tònica és el final
del compte sil·làbic i que en les paraules agudes no es suma, com en castellà, una
síl·laba més.
Perdona la petulància però és el que m'han ensenyat els amics de RC.
El 10 te'l mereixes per la valentia de publicar i voler aprendre.
Disposa de mi i del poc que sé.
Una forta encaixada de JOANPG.