Haikús: FOC!

Mentre la nena acaba de veure l'última Tom i Jerry abans d'anar cap a dormir, he fet un moment d'incís per llegir els Haikús que vas escriure.

Són preciosos i tan reals... Sembla mentida que aquest tema tan trist faci correr tant l'imaginació!

Moltes gràcies pel teu comentari i encantada de que m'escriguis directament al meu correu: gemmamatas.50@gmail.com

Bona nit Nonna i fins aviat.

Gemma

preciós haikús!!!
Bona batalla, fent fora tota metralla.
Foc contra la guerra, l'amor és el que espera...
Mans tacades de sang, per aquells que maten en nom de...,
o vides florides de pau, per aquells que creen.
Felicitats Nonna.

terrible, el foc. és la vida i és la mort...
Energies que creen i destrueixen.., oh paradoxa!
Escrius de p. mare, que diuen els joves...
Tens molta energia que tramets i molta bondat...El teu perfum és intens i ens impregna per tot el dia...Quina sort que tinc!, gràcies, Carme!

Ja saps que darrerement m'he atrevit a endinsar-me en el món dels haikús.
Encara em queda molt camÍ per endavant per poder escriure uns versos tan colpidors com els teus.
M'ha recorregut una esgarrifança per la pell del cor, encesa per aquest teu FOC!

Carme, no sé per què he escrit "Núria"...deu ser perquè li acabo d'enviar un comentari i la tenia al cap. Disculpa'm... ja saps que sóc la Pilar, oi? Un petó.

Crus i bellíssims haikús, Nonna_Carme, escrits amb gran passió i mestria.

La teva poesia ens apropa a un protagonista esfereïdor, el foc, que sempre destrueix vida; algunes vegades... vida humana fins i tot.

A Bigues i Riells, on passo part de la meva vida, n'hi va haver un de bastant important fa uns quants anys i a més de la por que vam patir mentre el foc avançava, vam haver de viure la gran tristesa posterior de veure com el verd s'havia convertit en cendra. A poc a poc es va recuperant, però el procés és molt lent.

Rep tota la meva admiració per saber explicar tan bé el teu sentiment.

Una forta abraçada,

Núria

me n'alegro que tornem a estar en contacte i em comentis els meus poemes. El de la foto sóc jo quan era més jove.... és broma, és feta amb la cam de l'ordinador, mira ja tenies ganes de donar-me a conèixer, a mi m'agrada ser transparent, massa... això és el que sovint em fa mal però no tinc remei...

una abraçadota
joan

Abans que res, Nonna Carme (oi que et puc dir Nonna, jo també?), els haikús són magnífics, elegants i molt ben treballats. De veritat que m'encanten. El conjunt és endreçat, correctíssim i d'alt voltatge literari, de veritat. És la meva humil opinió, però no puc fer altra cosa que fer-la constar.

I pel que fa al tema, doncs avui, malauradament, està a l'ordre del dia. En qualsevol cas, jo vaig viure els focs del 94, i el que descrius forma part també d'un capítol de la meva vida.

Gràcies, de veritat, per tots els teus comentaris i, sobretot, per totes les teves bellíssimes obres.

T'envio una forta abraçada amb els meus millors desitjos per aquest estiu!

V

Bones imatges per aquests haikús que trobo força coherents amb la mètrica clàssica i amb allò que els destaca, el tercer vers concloent. Em va semblar que participaves als d'Olot oi?.
Felicitats per aquest Foc!

angie

Tot i que no hi puc fer res, t'envio, per mitjà de les cigonyes que passen per davant del meu balcó, un farcellet de petons dolços per a alleugerir el teu malestar. Espero que doni resultat. I sinò, t'envio bones vibracions i un somriure d'orella a orella.

Aurora

Nonna, gràcies per confondre'm amb en Joan Vinyoli, ja voldria jo arribar-li a la sola de la sabata, ni que fos. Et ben recomano de llegir-lo, a mi m'encisa.
Reitero la meva molt positiva valoració d'aquests haikús de foc. Bon estiu i una abraçada fresqueta, d'aigua.
Illadestany

Ara que tothom s'ho disputa, que tothom discuteix, baralla,... a sobre entra en sorteig la natura per a poders que se'n volen aprofitar.
Jo tinc trenta-un anys i no vull imaginar com seria un final on la natura fos la primera víctima.
Em considero natural com la natura mateixa, doncs d'ella vinc, i jo no desitjo un món de càpsules fantàstiques per a fanàtics del vendre i comprar, desitjo que el pulmó de la terra dóni oxigen a tothom i ja fa molt temps que s'esgoten recursos naturals innecessàriament, de manera que mig món en pateix les conseqüències i l'altre mig món es salva a si mateix. Així és, almenys, com jo ho entenc. O es lluita per la vida o es mor. Pot semblar una frase senzilla, però la crec ben certa, cap racó de món mereix maltracte, el sofriment és el que ve després d'ignorar-lo.
Com a ecologista, em comprometo el que puc, però alguna cosa em fa pensar que la majoria de gent s'encega pels luxes i no veu que vivim en un planeta fràgil, que s'ha de cuidar.
En tot cas, desitjo molta força a tota aquella gent que defensa l'arrel natural d'on venim i que encara ens envolta, tot i que ara molt tristament. Però hi ha recursos! No és que sigui optimista, és que no vull veure com es desfà un món en llàgrimes de foc i brutícia.

Per cert, que me n'oblido! Relat impactant, necessari dins el meu judici i a més tan ben escrit que de segur que molta gent plora al llegir-lo... doncs per això, perque som natura, no estem clonats!

T'agraeixo aquestes paraules que ens ofereixes en un to rebel i sincer.


Sergi

M'ha agradat molt aquest poema. Té molta força. Empras paraules molt encertades que expressen perfectament l'horror de l'incendi.
Una abraçada i per molts anys (si ho he entès bé) encara que arribi tard,
Shaudin

Ens fas cada regalet literari que no té preu!
Per molts anys puguem gaudir de les teves paraules i de la teva manera d'entendre la vida.
Gràcies per tota la sensibilitat i amor que ens aportes en els teus escrits.
Per molts anys, Nonna!
Una abraçada plena d'admiració.

Mercè

Ho dius perfectament al principi. "Mans assassines" són les que cremen els boscos i tota la vida que hi viu. S'ha de ser un degenerat , tu dius "obsessos" per a voler acabar amb allò que ens dóna oxígen, alegria i plaer a la vista.

M'han encantat els teus haikus.

Una abraçada

M'agraden aquests haikús. No sé fer-ne ni comentar-ne. Tan sols et puc dir que reconec que has sabut transmetre un missatge poètic i clar alhora.

Enhorabona, Nonna!

Núria

no puc comentar-ho. No sé comentar-ho. Nomès sé que m'agrada.


(des del dia 7 de juny que no valoro cap més relat. Demano que tampoc s'em valorin els meus)

Una obsessió que té conseqüències devastadores, la que relaten els teus haikús, la del piròman que necessita destruir vida per sentir satisfacció.

Tot un horror reflectit amb una forma impecable: preciosos i esborronadors, els teus Haikús encesos d'indignació, impotència i, per a dissort de tots nosaltres, realisme.

T'envio una abraçada amb l'esperança de què aquest estiu regni la sensatesa i la prudència,
Unaquimera

M'han agradat molt els teus versos.En saps molt.
Gràcies pel teu primer comentari.M'ha fet molta il·lusió!


xuxú

Quin paisatge més deslador és veure la natura destruïda pel foc.


Cendra

Un preciós cant a la natura, un crit , un clam. Ara que arriba el temps en que el boscos pateixen les destrosses d'alguns humans sense escrúpols.
La força d'aquest haikús ens parla de la teva sensibilitat.
No és tasca fàcil fer haikús, jo ho he intentat i sempre em sembla que no em queden prou lligats.
Felicitats Nona_Carme m'han agradat moltíssim.
Una abraçada,
Núria

Preciós, Carme! Amb totes les essències del haikú!

Et proposo un nou repte (d'ordinador):

A veure si t'animes i ens ho envies a Lo Càntich", per al número 4, Haikús 2010.



(Aquest o qualsevol altre).

Una abraçada.

Toni.

Els hauríen de llegir els incendiaris, a veure si les llàgrimes dels arbres el apaguen el foc que els surt de les mans.
Jo també et convido a llegir els meus primers haikús, si vols, a veure què te´n sembla.

Nonna, has fet un poema a base de haikús perfectes, amb les paraules ben triades i donant el missatge que volies... et felicito.

Et convido a llegir el meu primer haikú, jo de moment no m'he atrevit a fer tota una sèrie que donin forma a un poema global però ho aniré intentant

una abraçadota
joan