HAIKÚS DE L'ANY -alguns heterodoxes- ara que encara estem a temps per completar campanya de pluja.

Hola Ramon. Jo no en sé pas massa d'haikus, només els que he anat llegint i el que em provoquen endins.
La majoria que he llegit són nets i precisos, a causa de la mètrica imposada i el tema gairebé sempre té la natura com a protagonista total. A mi que m'agrada furgar en les paraules dels altres, tot sovint, em semblen massa clars i diàfans perquè cerco quelcom amagat que l'autor pugui voler dir o no, però jo ho cerco. En aquests teus, crec que hi ha una unió de la natura amb conceptes profunds que no només exposen natura. I són molt bells.

Per no agradar-te els renglons curts xicon!.... te'n surts prou bé. Amb una musicalitat directa que fa de molt bon llegir, bé com tots els gèneres que t'he llegit, eròtics, prosaics, costumistes...

L'entrada d'en Espriu, molt bona!.

gypsy

Uns haikús en transformació constant, com totes aquelles sensacions que les estacions i el brollar dels sentiments ens produeixen.
Una primavera que ens regala versos molt bons : "llunyana veu com de pa de poeta", "desnugaren els cels amb corda d'aigua" . Són penetrants, com la pluja damunt la terra, i que introdueixen molt bé aquesta campanya que encara no ha acabat.
L'estiu destapa els cossos i versa imatges fins i tot eròtiques (sóc una obsessiva potser...jeje). M'encanta el darrer haikú:
"Al pi d'enfront,
senderoles del món
tu i jo, coloms."
Senderoles del món damunt un pi, una metàfora sobre la vida, dos coloms fent camí...
La primavera d'hivern (tan poètic no dir tardor),
les paraules es perden com petja d'aigua i el verd s'oblida : més imatges genials que sonen com un xip xap perfecte.
I l'hivern, la calma, el recolliment, el record del que s'ha viscut durant la resta de l'any :
"escoltarem els ànecs,
tots dos en somnis".

En resum, aquests haikús (dels quals no sé si segueixen les regles bàsiques o no, aquí he sentit dir de tot, però se m'enfot) són dels millors que he llegit al web. Tenen sentit tots junts com a conjunt, són cíclics, cap discrimina els altres, són un perfecte conglomerat de colors, sensacions de calor i fred i de fantàstic ritme.

I si són hetero o no , jejeje, millor que millor no?
(això és una broma, és clar).

Petons sota el sol

angie

Només que fos per aquest:
"Sota la boira
esclatarem paraules
com petja d'aigua",
per mi el recull ja tendria sentit, ja pagaria la pena. És una imatge tan bella, suau i plena d'evocacions, que val per tot un poema.

vols fer el favor de no cridar tan fort!! psssh... que estic d'incògnit.

Guarda'm el secret, ara que el saps.

Petons

A mi m'agraden, i em florixen i em fan pessigolles per la pell, i els olore, i els dic en veu alta i deixe que em caiguen a sobre com l'aigua, i m'acalore, i em fan somriure, i tremolar, i veure lluny, un altre paisatge, i callar i pensar-te, i m'emocionen. I dic: quin goig, bonet, ha fet que els escrigues? Perquè vull que et dure, amic. ( No com les piles! Ah!... Qque et veig venir, tocaio).

Salut!!

"Al cap floreixen
pensaments i conceptes.
Retorna el viure."

He vingut, una mica tard, després de l'anunci publicitari.
Doncs sí. M'han agradat aquests haikús. Tenen l'atmòsfera.
Especialment aquest que destaco perquè em recorda una frase de l'Allan Watts (em sembla) que venia a dir: "els cervells "pensegen" igual com els camps verdegen, no té més importància una cosa que l'altra".
Jo crec que si que saps fer poemes. El teu llenguatge ja és força poètic en la prosa, imatges, lèxic florit, sensiblitat als detalls. Jo ho dic, i només sóc una lectora "illetrada" vull dir sense coneixements de literatura i tal. Però sé el que m'emociona i les teves lletres són emotives. T'animo a seguir
fent poesia, a condensar imatges en versos.
Endavant i salut!

Amic Bonet! /(no sé si així puc dir-te...)/ Jo crec que sí!... (primer haiku... heterodoxe).
Del meu "Haikuari", et deixe, malgrat que no he fet específicament per les estacions, aquests haikus:

HAIHUS DELS NÚVOLS...
I ara, ja per finalitzar, un Haiku del mestre... Crec que el compartim:

"Qui fa de guia
és el més cec. Alçàvem
al sol les nines."
"Per al Llibre de Salms d'aquests vells cecs"
- SALVADOR ESPRIU -

Res més company, una forta abraçada, salut i força... I endavant!

FRANCESC

Amic bonet,
Abans que res, qui sóc jo per dir res dels teus haikús?
Però com a ningú que sóc, alguna cosa diré, amb el teu permís.

Els teus renglons curts, que dius tu, respiren l'essència que demana el haikús i això d'entrada ja és bo. Amb la mètrica estricte no m'hi fico, veig que no l'has seguida (o és que ja no se comptar?) però pel meu gust personal és un tema secundari.
El problema que sempre he trobat en aquests tipus de composició és la irregularitat, una estrofa meravellosament aconseguida pot acabar menjant-se la resta, i la uniformitat és molt difícil d'aconseguir. En cas d'irregularitat sempre millor que la darrera sigui la bona per deixar un bon regust de boca.
El meu favorit és l'estiu, però te aquest problema:

Una campana.
Si la calor ho pinta,
finestra al riure.

Deliciosa estrofa, però és la primera!
Però repeteixo, tot això és opinió i gust personal.
I algunes preguntes: perquè has deixat els pobres tardor i hivern amb una estrofa menys? I "desnugaren" ???? suposo que és la ignorància lèxica del nord.

Però què punyetes! Un plaer llegir-los i deixar-se portar pel seu esperit i harmonia.
I m'encanta això de "primavera d'hivern (tardor)" tot i que no puc evitar que se m'escapi el:

Primavera d'hivern, primavera d'estiu
I tot es primavera:
I tota fulla verda eternament.

De "Res no és mesquí" del gran Salvat-Papasseit. Un dels millors poemes que mai he llegit.

Salut,
pueta del sud!