Háblame en cristiano, maldito catalán!

I tanta, diguen el que diguen! 'I mientras no "hassan" -res a veure amb Marroc-'.
Però, xicon, em sembla que ens fotrem altra vegada més... I més!

Mentrestant... salut i rebolica! I lluita!

Mai donaría tantes voltes per dir que un relat em sembla "hipòcrita". En absolut, crec que, mostres una realitat " que no m'agrada" intentava deixar clar que el que no m'agarada és la realitat retratada, per que és un tema, crec tan "real" co dolorós i pot ser productiu, hi ha que diu que el que cou guareix. Per tenir desvastada, entenc la cultura comuna, gairabé tenim malmessos els noms: de la Llengua, de la cultura, de la política. Disculpa si no he sapigut fer-me entendre.

Crec que una cultura maltractada, queda com resentida, difícil de endreçar. i parlo de les cultures que deixen de tenir normalitat fins i tot política...

Disculpa si es pot malinterpretar el que he escrit. Seré clara: Crec que la normalitat política es inseparable de la cultural. I que sempre que defensem una llengua sense "força" política tenim de començar per aclarir que no som nacionalistes, que no som...amb el difícil que és saber de veritat que som...sobretot quan ens veiem forçats d'una o d'altre manera a no ser, o haver de demanar permís a les cultures poderoses que depreden la nostra per ser-ho.
Repeteixo: disculpa si m'he enredat de fet intento expressar el que sento...amb millor o pitjor fortuna.

Està clar que el teu relat m'ha interessat i molt.
salut i relats :-S

No puc evitar-ho!

Si a tans els agrada el futbol i quan gana el Barça rebo fins i tot comentaris de l'Alguer, o més lluny encara: de catalans que quan veuen una barretina exclamen:

Hay quítate eso!

O defensen catalunya xcom a catalans que son però diuen "sabadel" o "VICHCHCHCH"

Per que no em pot a mi agaradar la política? I quan dic agradar-me'n . Dic agradar-me:

Passar-m'ho be. Motivar-me il.lussionar-me, aspirar a viure millor, i quan dic millor em refereixo a a ser encara més feliç del que decideixo ser. Al cap i a la fí, quina aplicació pràctica tenen les victòries de Barça, apart de fer-nos sentir be, que no és poc.

Diguin el que diguin, o ens vulguin fer creure, l'esport ES POLITICA y encara més LA POLITICA ES ESPORT (O hauria de ser-ho més)

Per que tinc que parlar de oh política! com si fos el parenostre de l'esglèsia del san crist gros i començar per excusar-me?

Que si no soc nacionalista, que si no soc separatista, que si condemno el terrorisme que si defenso Europa, el món occidental, l'ONU, la cristiandat...o es que hi ha una identificació general entre`política i sang. mort, i desvastació ( als que ho dominen ja els està be)

Ho vaig dir en una reunió de Reagrupament; Una idea simple aglutinadora, oberta i senzilla del senyor carreretero, que no ha acceptat aquesta ERC, que vol ser La Unió democràtica dintre de Convergència i PESOE...

NO soc ni deixo de ser res més que persona!

I vull viure com a tal: Amb la cultura que ha estat sempre la de la terra on visc i treballo. Sense haver de pensar, ni mossegar-me la llengua per rés.

El demés ja ho veig: Primer, com al principat.després com a Balears, després com a València o pitjor com a l'Arago, finalment com a Catalunya Nord i pitjor com l'Alguer a on ja no cal ni combatre la llengua dels aborígens.

La llengua; com la poesia, si és vol viva i sana: O tot o res!

...i així en va! No es estrany que cada dia més gent apliqui la solució "Felipe" . No de Felipe II no. La del Felipe de Mafalda:

Qui soc? D'on vinc? On vaig?...

Y YO QUE SE!!!

Estas cosas esenciales, cuando antes las arreglas mejor!

No m'agrada gens el teu relat, però és molt real, important, i interessant, fins i tot me n'has inspirat un a mi que no estic gens, però gens inspirada!
Gràcies company! :-)

no veu més enllà i res més que foscor, i així són els seus pensaments i plantejaments, i no parlo dels teus, que comparteixo i son prou clars.
Una anecdota del meu avi, que era notari i era fluid en diverses llengues, anant a Madriz en tren amb uns colegues de Ciutat i tot parlant de les seves coses i parlant en català, com il faut! fins que un llumbreres no del grup, cansat d'escoltar tan estranya llengua... (sic) va deixar anar la frase aquesta del títol, i els notaris devant de tan original demanda, varen seguir la resta del viatge parlant llatí.
Més cristià no podien parlar, no et sembla.
Llàstima que nosaltres ja no en savem de llatí.

Per cert, molt ben escrit el teu relat, clar i català, de Castelló.

Una abraçada


Ferran

d' "háblame en cristiano", la de vegades que vaig haver-la de sentir quan era petita i anava a passar l'estiu al poble dels meus avis (prop de Salamanca)... per sort, no hi he tornat gaire més, per allà... una cosa és la castella profunda, on no se'ns entén ni se'ns vol entendre, on ens veuen com uns separatistes i uns intrusos que parlem una llengua que ells no poden entendre. Però una altra València, els nostres veïns que, com molt bé has transmès en aquest "article" (per dir-ho d'alguna manera, perquè sembla un article de cap a peus! felicitats, molt ben escrit i introduït) defensen el valencià a mort, la majoria diferenciant-lo del català, per després no fer-lo servir - em refereixo, bàsicament, a polítics i demés institucions que s'hi puguin afegir, no als ciutadans (els quals suposo que n'hi ha que també adopten aquesta actitud... d'altres, com molt bé ens demostres, per sort no són tan rucs). Molta sort amb la teva lluita, i una salutació ben forta des del Vallès Occidental (província de Barcelona).

Des de la terra del Nord t'envio una salutació i una abraçada. El teu article m'ha agradat molt i m'ha retornat un sentiment d'impotència que ja feia perdut de tant temps que feia que no el sentia, doncs visc lluny de Catalunya.
Només volia dir-te que des d'on sigui tens el meu suport, "maldito catalán", però que cal posar-se mans a la feina i treballar per realçar la nostra cultura i la nostra llengua. No s'hi val en mirar-s'ho des de la distància i veure com s'apaga la flama. I tu ets jove i t'estimes el que vius.
Jo no puc anar a casa teva a lluitar però des d'aquí et somriuré tan com faci falta i, si em demanes, vinc.

Visca la Terra!

Jo he tingut ciberdiscussions amb fastoides balencians, que parlaven tot el rato en castellà però a la hora dee xerrar en valencià sí. En tota la discussió només van dir una frase en valencià (jo te parle valencia quan vullgues crec ke va dir no men recordo bé). Sort d'uns pocs que com a mínim garanteixen la pervivència de la llengua i la cultura...

Per cert, el que escriuc i quan escriguis tingues clar que no són ni frikades ni res, és un do que has de cultivar...

Sort

i Visca la terra!

Si l'altre relat era una desgràcia, aquest és una tragèdia, una veritable tragèdia. Si, ixos que es diuen Generalidad Valenciana (o balenciana) i que s'haurien d'anomenar Barbaritat Valenciana tenen la maleïda costum de ser omnipotents... no... tenen la maleïda costum d'existir.

Com ja ha dit un altre lector, tens en compte moltes coses i això és positiu. A més, tractes d'analitzar la situació a la teua terra (cosa que fa una minoria molt reduïda de la nostra edat) i, el que és millor encara, fas pública la teua reflexió.

Escrius molt bé gènere d'opinió, cultiva-ho.

soc totalment partidari del teu punt de vista... no tink mes res a dir, perquè ho dius tu tot, una visió politica molt bona, sincerament, molt bona, i no perquè la compartisca, sinó perquè tens en compte prous aspectes... es trist que funcione així el panorama valencià