Ha tornat....

Aqui estic, llegint el relat que em vas recomenar (encara que sigui amb uns dies de retard...).

T'agraeixo molt que m'intentis animar amb aquest relat però, sincerament, jo no sóc així, ho podràs veure reflexat amb relats com "No vull oblidar", "Em moro per tu" o fins i tot "La fi". El que em proposes va en contra dels meus principis, però de totes maneres gràcies.

Per cert, tu i Llibre m'heu fet recordar un poema que vaig escriu fa temps: "L'au Fènix".

PD: Bé, em sembla que amb el meu comentari et trencaré els numeros rodons xD.

Una mostra d'esperança contínua, un cant a l'amor que mor i reneix. Primer ens descrius el que podríem anomenar la part positiva de l'amor: embriagat per la paraula, torbat per la mirada, neguitós pel somriure, plorós per tant d'amor... I en l'estrofa següent matises la part que podríem considerar "negativa": el dolor que causa quan es prop nostre.

Però la part important del poema apareix a continuació, i és on cantes aquest ressorgiment del fet d'estimar. Com l'au Fènix, que reneix de les flames per viure de nou, així mateix és l'amor que ens expliques en aquest poema. I només cal obeir la seva màgia i estar atent a comprar el bitllet... Molt bo!

M'ha agradat força... buscaré aquest bitllet!!!

LLIBRE

PS.- Per avui ja plego. Bona nit!

Parles de l'amor d'una manera franca i clara. Descrius el desgavell que provoca l'amor al cos ia l'ànima.

I especialment, m'agrada el to d'esperança que té el poema. Jo vull un bitllet!

Sento haver espatllat el número rodó de cent. Ara ja saps que toca, cap els dos-cents!!!!

Una abraçada.

Salz.

però sobretot l'última estrofa la he trobat genial!!

Fa una estona que estic llegint la teva obra. No és el primer dia que faig parada en aquest poema. Fa mal però el necessitem. No el podem evitar i ve quan menys ho esperem. L'amor és ple de contradiccions perquè és pur sentiment:

"el cor t'ofega...
Plora l'ull per estimar...
és dolor que dóna vida..."

I em quedo amb els dos últims versos:
"té parada a tota ànima :
Vols bitllet?. Hi ha seient al fons."

angie, ens veiem dijous? :)

cançó

Doncs sí que t'he fet cas i he vingut a llegir algun dels teus poemes :p La veritat es que m'han agradat força, i crec que tenim un estil molt proper en poesia :O
molt xulo! seguiré llegint-te!!

aquesta estrofa:

"La seva màgia és conductora
d'un tren de somnis i il.lusions,
té parada a tota ànima :
Vols bitllet?. Hi ha seient al fons".

Una manera esplèndida de dir-nos que l'amor ha tornat... Deliciós, novament!

Una abraçada, angie!

He vingut a llegir el teu poema!! pe rveure si així trobo una mica de balsam per les meves penúries, i espero que arribi el dia que pugui pujar al tren enlloc de seguir parada en aquesta estació. Merci pels teus consells.

Un petonet

i tant que vull bitllet per viatjar amb el poema tan suggerent i bonic que fas...
ets una crack, en `serio.

continuaré llegin-te

salut!

aix... l'amor... que t'en puc dir d'ell..., només que m'agrada molt el final, m'agrada d'aquests bitllets que parles, que jo tant enyoro... i la veritat t'entenc perfectament.
Un poema brillant...
un peto!

Hola angie : )

M'ha agradat aquesta representació rimada de l'amor, on va i ve trasbalsant-nos. L'imatge final del tren representa aquest viatge que és la vida i també l'amor, on sempre hi tenim un lloc.

És molt bonic!

felicitats!!

m

Les paraules brillen soles, no els és necessari ningun focus.
Escriu i no paris, que la llibertat d'avui en dia només s'aconsegueix així.

Besades.

que acompanya uns sentiments que sovint es duen en silenci. M'agrada l'estil planer, com de cançó tradicional, corranda... destranscendentalitza el tema i li dóna frescura, optimisme. Molt millors les dues segones estrofes que les primeres... molt bona, simple, juganera i certa l'estrofa final.

gràcies pels teus comentaris bonica

foster

m'emocionen aquests versos:

"La seva màgia és conductora
d'un tren de somnis i il.lusions,
té parada a tota ànima :
Vols bitllet?. Hi ha seient al fons"

ostres, brutal.

gràcies