Ha arribat l'hora

Un relat de: relatsanonims
Ha arribat l'hora. Ha arribat l'hora d'oblidar-te d'una vegada, de deixar de pensar en tu dia sí, i dia també, de deixar-te d'estimar. Sí, ara ho tinc clar, tinc molt clar que és hora de deixar-te d'estimar després de tants anys, quan jo t'he donat tant, i tu, a mi, res a canvi.

Si segueixes sent tu, la persona de la qual em vaig enamorar, llegint aquesta carta, sabràs qui sóc, per això em dirigeixo directament a tu.

M'has regalat rams de sentiments molt bonics, però també m'has apunyalat amb sentiments dolents; i encara que sempre ho intentava amagar i curar, ara m'adono que he estat perdent el temps. Cada mirada que em regalaves, cada somriure, cada conversa que feia que el meu món s'aturés i només hi fóssim tu i jo; em feies sentir molt especial, fins que vaig descobrir que jo no n'era l'única. Regalaves més mirades, més somriures, més converses, més, molt més a altres, i jo em trencava i plorava, plorava per tu, mentre regalaves rams de sentiments bonics a altres.

He estat molts anys enamorada de tu, molts anys despertant-me amb la il·lusió que avui rebria el teu somriure, les teves mirades, i si hi havia sort, alguna conversa; i molts anys, anant a dormir il·lusionada, il·lusionada amb tu i per tu, per tot el que venia, per veure't feliç. Hagués sigut capaç de fer el que fos per veure't feliç, cada dia, cada hora, cada minut, cada segon. No saps l'especial que m'has fet sentir, en canvi a tu, a tu t'hi feien sentir les altres.

Ha arribat l'hora, ara sí. L'hora de dir-te adéu, però també de donar-te les gràcies, per cada somriure, per cada mirada, per tot. Gràcies per fer-me feliç, encara que tu no n'eres conscient. Gràcies. Gràcies i adéu. Et seguiré saludant i si cal, seguirem parlant de tant en tant, però ara em toca dir-te adéu, adéu de dins el meu cor, perquè encara que sempre estaràs en un racó molt petit del meu cor, ja no hi tens lloc, el lloc que no et mereixies.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer