Cercador
Ha arribat l'hora de marxar
Un relat de: LecramHa arribat l'hora de marxar,
però abans em vull acomiadar;
de tots aquells que meu ajudat
a viure en llibertat,
a creure, a pensar i a reflexionar
que el nostre món pot canviar.
Sóc com l'arbre que quan arriba la tardor
les fulles se li tornen de color d'or,
i que mica en mica li van caient
sota un cel rogent, amb el sol ponent.
Me quedat sol, sense ningú a qui poder-me aferrar,
com aquell far que fa llum enmig del mar.
Jo ja no veure el que un dia vaig somiar,
que la pau hauria d'arribar.
Doncs el meu viatge ha començat,
i el món encara no ha canviat.
La tempesta ha començat,
però no sé quan acabarà.
potser serà com l'amistat,
que en el meu cor sempre restarà.
Comentaris
-
A la teva reclamació ...[Ofensiu]OhCapità | 12-05-2005
Marxar, anar-se'n de viatge, ..., a vegades fugir, sempre hi ha una hora a fer-ho a la vida. Mmm, és un poema trist, frases amb un "m'he quedat sol...", mmm, sensacions que tenim a vegades no del tot encertades, però qui ens pot fer canviar aquestes sensacions? mmm, el temps present enfosquit per certs esdevenimentsens desvirtua la realitat, mmm, i un cop la temporalitat passa, mmm, veiem un estel, una llum, ... , en formes diverses, mmm, un somriure d'algú, un pensament, mmm, ...
Endavant Lecram, mmm, intentaré llegir-vos ... -
hola !!!!![Ofensiu]cora cadaqués | 21-02-2005
despres d'una tormentas sempre arriba la calma de vegades triga a venir pero com arribar s'agreeix que hagi arribat
molt bonic el teu relat -
...[Ofensiu]mar - montse assens | 10-02-2005
les tempestes sempre passen i no es queden mai a dintre del cor.
Potser el fan malvé una miqueta, però això sempre té cura
felicitats pels teus escrits
l´Autor
35 Relats
120 Comentaris
54821 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
Vaig néixer ara fa 35 anys a la ciutat de Barcelona; des des fa més de 15 que visc reclòs en el bonic paratge, de la Roca del Vallès, al Vallès Oriental (Barcelona).La meva afició per la literatura, no fa masses anys que va començar, tot va començar com un joc; doncs els primers relats que vaig escriure eren per participar als jocs florals de l'escola i l'institut.
Però poc a poc, aquest joc es convertí en un canal per on fluïen tots els meus sentiments i pensaments.
Fins el moment molt poques vegades havia tret a la llum els meus relats i poemes, potser ha arribat el moment de començar a treure'ls la pols i veure'ls des d'uns altres ulls (els vostres).
Espero que us agradin, qualsevol comentari serà molt ben rebut. Gràcies a tots/es lectors/res, autors/es.
Us deixo el meu e-mail per si voleu fer algun comentari més personal o coneixe'm millor: kilimanjaro2005@hotmail.com
"La senyoreta Kispar fidu em va encadenar i jo he passat la cadena a les senyoretes Pauli i somnisdeboira"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Últims relats de l'autor
- Atrapar el temps
- Rialles magiques
- Reflexions sobre el temps
- 9 de setembre de 2017
- Rituals quotidians
- Avui
- Avia Carme
- Somiant muntanyes, imaginant senders, escalant parets impossibles.
- Trobant-te a faltar.
- Retalls
- Per què t'estimo?
- Catalunya vol viure en pau i llibertat.
- Sense títol
- El repte d'un somni.
- El camí de Truc.