Gypons, Peyers

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

El gremi dels sastres al segle XVIII fou fundat pels sastres anomenats els "Peyers" i els
Robavillers , també hi havia uns altres que es deien els "Gyponers". Aquesta gent estava especialitzada en fer gypons. Els sastre de roba vella eren els vells "Robavellers".
Els sastres, els d'aquí, podrien dir un dels seus costums i maneres de ser era, els Robavellers, Regatons i Peyers i els sastres de vell eren anomenats maginets pel fer de tenir St. Magí de patró. Els sastres de vell ja figuraven en el consell municipal de l'any 1312 el segle XVI hi havia 6 Gyponers i 36 Peyers a més dels sastres, aquest nom sembla excessiu.
Els Peyers que venien robes fetes del que avui en dirien confecció i que molt sovint en compraven de velles i les remuntaven i les feien passar per noves. Havia constituït un gremi important a començament del segle XIV i XV quan Barcelona gaudia de fama de vestir bé i a bon preu. La molta gent que arribava a casa nostra per via marítima vinguda de tantes terres de la mar compraven la roba que necessitaven, les d'ells i els seus familiars a la Paeria. La compraven el barri que s'estenia per davant de la parròquia de Santa Maria del Mar, fins a ala plaça del vi on avui dia hi ha l'edifici de Correus.
Hom creia que els nostres Peyers venien a bon preu roba de molt bona qualitat i de tall perfecte i ben cosida .
Si el client no trobava bé el preu, corria a la Paeria propera a cerca el lloc que creia satisfaria al client a fer la seva reclamació.
Els Peiers estaven establerts a carrer Gignàs la roba de peyer és una mena de drap gruixut, ordinari i molt matusser . a la documentació municipal i trobant els anomenats Peyers. No podien fer calces de dona ni d'home si no eren amb draps gruixut de peya.
Aquest aclariments determina que eren els sastres que avui diríem de "can penjar i despenjar".
Els sastres barcelonins estaven en gremi des de l'any 1385 però al 1200 ja es trobaven sota l'empara reial de Pere II.
Llur estatge gremial, a la plaça de l'Àngel , cantonada amb la Tapineria, era l'única casa de Barcelona que tenia l'escala per fora de l'edifici.
Per dotar a les donzelles orfes, filles de sastres, quan es casaven per administrar cabals per la dotació, posseïen unes casetes en un carretó de darrera de l'edifici comunal del gremi que era el més estret i típic de la ciutat, conegut pel Carrer De les Donzelles per raó d'haver-hi les casetes indicades .
Remenant i buscant entre el gran nombre de refranys que ens són coneguts només n'he
trobat dos que es refereixen a l'ofici.

De sastres i sabaters no tothom en sap fer.

Beneït sia el meu pare, que em va fer sastrinyol, perquè així quan plou no hem mullo ni quan fa sol

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

313778 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com