Gutenberg

Un relat de: Un d'enfilat en un baobab

-Boas tardes, ¿Como se chama o inventor da imprensa?

El noi, que no parla portuguès, encaixa la mà que li ofereixen i, sorprès, es fa repetir la pregunta dos cops més.

-O livro... -Senyala el llibre que sosté el xicot a les mans, del qual tot just començava la lectura de la nota de Joan Sellent, el traductor.-A imprensa... o inventor da imprensa... Gutenberg!

Ara el noi ho comprèn i repeteix les síl·labes del nom «Gutenberg». L'altre, visiblement content, es presenta.

-Gutenberg. O meu nome é Gutenberg! -I dóna a entendre que pel fet de dir-se Gutenberg, s'alegra de trobar algú que llegeix. Li agraden els llibres, diu.

Pren, demanant-lo amb un gest amable, el llibre que llegeix el xicot i se'l mira una bona estona. Gutenberg examina el llibre i el noi, assegut a la taula de la terrassa de la cafeteria, contempla Gutenberg realment encuriosit. És un brasiler menut, prim i de pell colrada, vesteix una gorra (que es treu per saludar), una samarreta de tirants negra, uns texans llargs i unes bahianas. El llibre, Hamlet, de William Shakespeare, blanc, sense il·lustracions a la portada. Gutenberg diu que és un bon llibre, tot i que el seu rostre -força expressiu tal com ha anat veient el jove- no dóna mostres de reconèixer Shakespeare.

En qualsevol cas, després d'uns segons de silenci, retorna el llibre i demana permís per demanar un favor. Inmers en el seu rol, amb unes formes amabilíssimes i afectuoses, explica que és brasiler, que no té feina i que si podria fer-li el favor d'ajudar-lo econòmicament per poder menjar alguna cosa. El noi diu que prou i obre la seva cartera. A l'espai del moneder hi té dos o tres euros; però Gutenberg no li ha demanat una almoïna sinó quelcom amb què poder menjar, així que el xicot -que per sistema no dóna mai diners a cap captaire- s'ho repensa i li dóna l'únic bitllet que duu: un bitllet de cinc euros. Amb això, si res més no, Gutenberg podrà prendre un entrepà i una canya. El brasiler amant dels llibres -qui sap si també de les lletres que guarden dins- obre bé els ulls i mostra repetides vegades el seu agraïment abans de començar-se a allunyar, carrer avall.

Hamlet reposa sobre la taula metàl·lica i el noi resta abstret, astorat, seguint Gutenberg amb la mirada. No es penedeix gens d'haver-li donat els cinc euros. I si se'ls beu, que sigui a la salut de tots plegats; al cap i a la fi... Uns metres més avall, el brasiler, visiblement feliç, s'atura per saludar un gos que vagareja tot sol; i encara, un tros enllà, un marrec malgirbat. Què tenen en comú el brivall, el cus i el lector de Shakespeare?

En aquell moment baixa pel carrer peatonal un vehicle de la policia udolant, passa pel costat de Gutenberg i, aquest, sostenint-se la gorra amb la mà, surt corrent... darrera de la policia! Al noi, ara sí, se li perfila un somriure a la cara. Durant uns minuts s'està assegut, tranquil com feia dies que no es trobava, en actitud que hom jutjaria reflexiva. No es pot dir que reflexioni, pròpiament, però si que nombrosos i diversos pensaments fugissers desfilen per la seva ment igual que pels ulls el senyor que fuma pipa o la noia, bellíssima, del vestit.

Avui, algú havia comprat literalment el capvespre quan l'horitzó no podia encara somiar el Sol. I també avui, algú ha decidit incomprensiblement que ja no valia la pena veure'l sortir mai més...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Un d'enfilat en un baobab

9 Relats

24 Comentaris

20795 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Apunts des de dalt del Baobab
http://enfilat-al-baobab.blogspot.com