Guspires de màgia -1-

Guspira de màgia 1:

Sento un soroll, és la pluja
plou un altre cop.
Diu que no cregui en les bruixes
diu que no tingui por
Sé que no ets aquí
Sé que no pots tornar
Esperaré aquesta nit
sense dormir estesa al llit
i quan surti el Sol demà
la tornaré a buscar
la flor mig marcida
que em tornis a portar.

Aroa
___________________________________________

A despuntat el dia, fent camins de llum que s'escolaven per la finestra.
M'he despertat amb esperança i sense força i he sortit corrents escales avall amb llàgrimes als ulls.
He buscat per tots llocs. Avui m'ha costat trobar la flor mig marcida que apareix cada matí des de que vas desaparèixer entre la neu d'aquell desprendiment.
L'he trobada. Semblava cridar-me de entre la foscor. Tenia llum, aquesta vegada tenia llum pròpia. Un lliri. Avui m'has deixat un lliri. Blanc, com aquell vestit que em vaig posar el dia del teu aniversari. T'agradava. I just aquí, va ser on et vaig fer el petó de felicitats. El recordes? Jo també.
L'he deixat al gerro amb totes les altres. La casa ha quedat buida i plena de records.
Potser un dia d'aquests els records s'esvaeixen. Què passarà aleshores?
Mentrestant t'escriuré cada dia.
Avui el carter no ha passat. Crec que no ho tornarà a fer. No m'arriben les factures de la casa. Ja no m'arriba ni la llum ni el gas, només l'aigua però sempre freda.
M'il·lumino les mans amb la llum del Sol i quan arriba la nit em quedo a les fosques. És màgic. A vegades veig els teus ulls al final del passadís, i no em sento sola.
Quan he vist la flor no la he tocat, la he deixat a terra i m'he assegut al costat seu.
L'he mirada i semblava que ella també ho feia. M'ha caigut una llàgrima i s'ha quedat sobre el lliri. S'ha assecat de seguida. Ha sigut llavors quan l'he agafat i la he portat al gerro.
El dia ha sigut lent, com tots, però el fet de que no plogués l'he agraït.
Quina flor m'arribarà demà? Quina flor mig marcida em portaràs per dir-me un altre cop que jo sóc més bonica, Níquel?