Guspira de lluna

Un relat de: Paula Przybylowicz
Guspira de lluna
entre dues valls.
La pupil·la es dilata
i es contrau.

Dos pics l'emmarquen
tot fent el ple,
creixent
o minvant.

La lluna reflexa,
s'emmiralla en rius,
rierols
i llacs.

Un bosc fosc la guarda,
de pi negre poblat,
per on vaga, miserable,
un caminant.

Caminant que, entre les fulles
dels pins del voltant,
mira la lluna i clama:
"Tingues de mi pietat!".

Comentaris

  • Fas bé d’explicar-ho[Ofensiu]
    kefas | 12-05-2017

    A mi se’m fa difícil no veure-hi la lluna. Potser de la mateixa manera que no la vaig veure a “Boig per tu” fins que em varen explicar que era la causant de la bogeria.

    En el teu poema hi veig una reina de la foscor, vigilant i altiva, que atemoreix amb la seva llum qui atreveix a envair els seus dominis. Ara que ho explico veig que no difereix massa del que intentes transmetre. Enhorabona.

  • Estimats lectors, [Ofensiu]

    Espero que arribats a aquesta anotació ja tingueu una primera lectura del meu poema, que sigui donada per mi i pels vostres ulls alhora, en col·laboració desconeguda. Voldria, però, deixar donada una petita clau d'interpretació. No és una descripció de l'observació de la lluna, sinó d'un esguard, i de la desaparició de qui se'l mira, capturat per l'espurna de llum reflectida a la nineta.

    Ho deixo escrit sense restar valor a les imatges que en cadascú de vosaltres provoquin els meus mots. Aquesta és, en part, la gràcia de la poesia.

    Paula

  • Fa meditar...[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 08-05-2017 | Valoració: 10



    La pinzellada de nocturnitat que transmet aquest poema és la consecució d'un bell quadre on les imatges s'interposen unes amb les altres fent que el fosc i la resplendor jugui a fer còrrec la imaginació tal ment com si et passes pel davant la projecció d'un filmet.

  • Lluna[Ofensiu]
    Francesc Ballester | 07-05-2017 | Valoració: 7

    Bon poema que refleteix la visió nocturna de la lluna.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Paula Przybylowicz

Paula Przybylowicz

20 Relats

62 Comentaris

10176 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Nascuda a Barcelona el 1997, d'arrels lleidatanes i poloneses, i corpresa per Girona, ciutat adoptiva. Actualment estudio filosofia a la ciutat comtal.

Escric irreflexivament i, com Ió, si se'm preguntés, no sabria respondre satisfactòriament per què. És, en tot cas, un petit oasi a la vasta academicitat crítica i auto-imposada de què es nodreixen els meus dies. Sóc mala filòsofa perquè m'enamoro fàcilment, de persones i de sensacions; el plàcid goig de l'eternitat en la bellesa, que tot ho atura, em pot. Em desenamoro també fàcilment, de persones i d'idees. Em moc, per tant, en aquest vaivé, que penso tan humà.

M'agraden els viatges en tren, passejar i la música nostàlgica (com a herència transgeneracional). M'agrada molt, molt, menjar, cuinar i que em cuinin (per a mi, no a mi, és clar). Sóc més de bosc i muntanya que de mar, tot i que llegir un bon llibre amb la remor de les onades de fons no té preu. M'agrada quan el vent mou les fulles dels pollancres, l'escorça clapejada dels plataners, la llum reflectida en l'aigua. M'agrada l'olor de pedra humida, d'esglésies i llocs antics, dels geronis, la menta i el romaní.
M'agraden els cossos masculins i els femenins. M'agraden les persones. M'agrada força tot perquè em deleito fàcilment, amb gairebé tot.

Fins aquí, és tot safareig. Els temes pràctics venen ara.

Veient els recurrents comentaris d'ànim, apunto que no sóc una persona trista, i molt menys ho veig tot de color negre. Si algun dels meus escrits desprèn certa foscor és perquè els moments de dolor, en general, són fàcil de descriure.

Estaria molt agraïda dels vostres comentaris, sempre ajuden a millorar i a compartir idees.

El meu blog personal és: https://paulaprzybylowicz.blogspot.com.es


Paula