Gumersind, addicte a la microeconomia

Ningú no ho diria però existeix la síndrome d'addicció als estudis econòmics i en concret a l'especialitat de la microeconomia.

El professor Gumersind, el pilota del catedro que per poc engarjolen per la seva addició malaltissa als diners i només als diners, n'és un d'ells; li encanta parlar de la funció de producció, de la substitució de factors que se'n deriva,...

De la paradoxa o fal•làcia de composició, en canvi, ni parlar-ne; és cosa, diu, dels addictes al keynesianisme diabòlic, malèfic i macroeconòmic, i mefestòlic- letàrgic, àdhuc, segons la qual composició, allò que funciona a nivell micro pot no fer-ho a nivell macro i portar al desequilibri. I això és anatema per a Gumersind i el seu mentor, engarjolable, per arrambament de la cosa dels altres, que per a sort seva no va arribar a condemna.

Tots els addictes, en general, a la macroeconomia, a la microeconomia, al tabac,...per citar només les pitjors, comencen actuant ja de matinada. L'individu afectat mira nerviós el mòbil per saber si ja és hora de consultar el correu, el whats,...i veure si ja hi ha hagut un comentari, o de fumar-se el primer cigarret, condimentat o no. És una cadena.

Per a les teories d'en Gumersind, contràriament al que semblaria percebre's, no hi ha atur el que hi ha és disutilitat per treballar (que no els hi surt del collons, vaja!) i així ho ha fet saber urbi et orbe, i està segur que el seu comentari d'ahir portarà cua entre els infames col•lectivistes o homosexuals keynesians. La dona el va deixar desprès d'alguns teoremes d'aquests que no entenia. Ella sabia de sobres que es pot portar el cavall a l’abeurador però no obligar-lo a veure d'aquestes fonts! I un bon dia va fugir amb un postkeynesià australià que parlava bé la llengua de Shakespeare. Menys esotèric.

Jo crec que al Gumersind i al seu engarjolable catedro, no els convé en absolut que emetin per tve3 l'economia en colors, que els fa més viciosos del tema; els provoca la disutilitat marginal de què parlàvem i diseconomies externes i això els pot portar a un crack a ells i a nosaltres: recomanem-los una sana addició, no la que podeu pensar, sinó al pernil del Terol en vena.