Guerra i combat

Fa calor i la cara em sua. El llum que il·lumina els exercicis de física no té pietat. M'aguanto, quin remei!, no vull deixar-me els ulls a l'escriptori.
Intento desxifrar el moviment d'un mòbil en l'espai, mentre, un grup de música intenta canviar el moviment dels Països Catalans.
Entremig dels sons de gralla i melodies de rock, es deixa entreveure la veu del cantant, intentant canviar el rumb de la societat, cridant a la revolta, a l'inconformisme, a lluitar junts per a un nou país, una nació sense reconèixer i poble oprimit.
Sons compassats i lletres enganxoses que m'atreveixo a cantar. Be, almenys allò que deixes anar quan segueixes el ritme xiuxiuejant i intentant cantar una lletra que no coneixes.
Sembla una cançó perfecta, i de sobte, un crit esfereïdor trenca en les parets de l'habitació. Barreja d'alegria, satisfacció i aplaudiments que, no em sobresalten.
Les últimes esperances, ínfimes, però esperances es desfan. Un poble marca la seva fi. A la sala del costat, hi ha la il·lusió del poble del que ens volem separar. Es clar, la selecció nacional (¿?) ha marcat un gol. Ha acabat amb les il·lusions d'un poble: el mundial ja no és al seu abast.
No creieu... que aquesta actitud de rivalitat pot ser sinònim (minúscul) de guerra i combat?