Cercador
Guerra en el món
Un relat de: Ernest- Compartir:
Ja es veuen a l'horitzó
Les grans flames del rancor
Crits d'agonia
En la llunyania
Gent a terra agenollada
Amb la casa ensorrada
Per una cosa poc propícia
Que és el dimoni de l'avarícia
Veig tant petits com grans
Amb armes a les mans
Amb ràbia disparant
I vides arrabassant
S'han dominat per un instint animal
De voler pels altres el mal
Abandonats a la competitivitat
Oblidats de la fraternitat
A vegades penso mirant la terra roja:
- Quan s'acabaran la guerra i l'angoixa?
Comentaris
-
trist pero molt profund, sincer, i bonic[Ofensiu]monica | 14-11-2004 | Valoració: 10
sense mes comentaris
-
Comentari de l'autor (Ernest)[Ofensiu]Ernest | 12-10-2004
Aquest poema el vaig escriure poc avanç de que comencés la guerra de Iraq (quan encara no se'n parlava), d'alguna manera relatava un somni, o més aviat "malson" que vaig tenir, o almenys en el seu principi.. unes flames en l'horitzó i crits d'agonia..l'horror de la guerra. Però el poema alhora també és una crida a la reflexió sobre el "perquè" de la guerra: la competitivitat, una resta primitiva del instint de supervivència, que fa que l'home vulgui el mal als altres per assegurar-se el seu propi benestar (creant rics i pobres) oblidant-se de a qui esta matant i perjudicant, són persones deixant de banda el sentiment de fraternitat que hauria d'unir i enfortir per arribar a un món millor per tots, on la riquesa i la tecnologia arribes a tothom. Be.. potser és una utopia.. o potser amb tots aquesta milers d'anys d'història ens hem equivocat amb el camí de la tecnologia i el destí de l'home esta en tornar a la naturalesa...
A vegades penso mirant la terra roja:
- Quan s'acabaran la guerra i l'angoixa?
-// Ernest //-
