Guau

Un relat de: llamp!

El lladruc del gos estremeix la nit furibunda de tessel•les espacials,
quan els sentits deixen pas a las conspicuïtat de la son,
que atén, sigil•losa, el decurs de les interconnexions cerebrals.

Es desentén de tot el parlotejar, absort de tanta intrusió,
estimbat sobre les seves pretensions evasives i supines.
No obstant, manté les esperances de viatjar vers la mansuetud.

I el que diguin i vagin dient són extrapolacions de la realitat subjacent,
que s’interpreta distant del món social i hominoide homogeni.
Quan arriba la nit, el gos, que no ha après mai res, esdevé savi noctàmbul.

En un obrir i tancar d’ulls el contrast entre llum i foscor és palesa.
La lluna rememora la negror carbonífera de la nit basàltica,
en un pam de terreny on la blancor i la claror no poden ser més nítides.

_________________________________________________

LA IMATGE DEL REPTE, UN QUADRE DE JOAN MIRÓ...


Gos i escala evasió

Comentaris

  • Merci pel comentari que em vas fer![Ofensiu]
    Bonhomia | 12-11-2011 | Valoració: 10

    I per a mi el gos no és objecte poètic normalment, sinó un sentiment que brolla del no-res per anar a parar a aquest món inconscient que no deixa viure el gos, que s'ha torturat, maltractat i lligat, la pena que sento no la vull sentir, però quan em fixo en els gossos veig que és veritat el que dic, que és així.


    Sergi