Guariment

Sé que ha de ser molt dur. Tot i que segurament no puc arribar a imaginar-m'ho prou.
Però no perdis l'esperança!
Desitjo de tot cor que algun dia recordis aquest dolor com quelcom molt lllunyà!
I tant de bo que aquest guariment sigui aviat!

T'envio una forta abraçada!


Anna

i el ritme del poema genial. Pas a pas, el que queda són les paraules que escrius, i com les escrius, i jo sols veig esperança en elles.

Ferran

poema és ple de salut. Permet-me que t'adujunti aquet aforisme: "Fer cim no és una qüestió de temps, paciència o dedicació. Fer cim és una qüestió d'esperit de superació". Em sembla que tu d'això, en tens molta. Enhorabona!

Afegiré una cita a la que diu Vicent. Pot semblar contrària, però potser no ho és -tu jutjaràs-. Diuen que la salut és un estat transitori entre dues malalties.
En aquest sentit, és un pas breu, a pene una pirueta, entre la malura general.
Som en un món malalt, mentalment, psíquicament i moralment, com deia fa poc Andrea Camilleri. Ell es referia a Itàlia, però crec que és un diagnòstic universal.
Guarir el món? No sé si hi ha esperança.
Guarir-nos nosaltres? En un món malaLt, potser seria emmalaltir definitivament i sense futur.
Negatiu? Potser sí. però hi ha encara aires per respirar i curses per córrer. I lletres per confegir, simulant si més no que ens guarim.
Salut tinguis! (sense ironia)
franz