Guanyar-se el pa

Un relat de: peres

Riiing.
Riiiiiiiing.
Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing.
Clec.
-Güeeeeeee!!
-Bong día. Está su marido? Venía a revisar...
-Güeeeeeee!!
-‘On ‘ia. No, no hi és...
-Güeeeeeee!!
-...la instalación del gas.
-Güeeeeeee!!
-I no podria venir en un altre moment?
-Güeeeeeee!!
-És que ara donava mamar a la criatura i...
-Güeeeeeee!!
-Será un momento, señora...
-Güeeeeeee!!
-...es que ya hemos acabado por esta zona...
-Güeeeeeee!!
-...ésta ya es la última casa...
-Güeeeeeee!!
-...espera, cuca, tranquiiiiil·la...
-Güeeeeeee!!
-...y si tengo que venir otro día...
-Güeeeeeee!!
-...no sé cuándo podrá ser.
-Güeeeeeee!!
-Buenu, passi, passi... Nena, nenaaaaa...
-Güeeeeeee!!
-Si és un moment, cuca, tranquiiiiil·la...
-Güeeeeeee!!
-...la cuina és per aquí...
-Güeeeeeee!!
-Tiene hambre el niño, ¿eh?
-Güeeeeeee!!
-És una nena...
-Güeeeeeee!!
-...per aquí. Miri...
-Güeeeeeee!!
-Oi que ets una nena molt maaaaaca...
-Güeeeeeee!!
-...que ara deixarà de ploraaaaaaar?
-Güeeeeeee!!
-Claro, debe tener hambre...
-Güeeeeeee!!
-A ver esta goma...
-Güeeeeeee!!
-Esclar, li estava donant...
-Güeeeeeee!!
-Huy, señora, esto está muy mal.
-Güeeeeeee!!
-No m'ho digui, si és de l'any passat...
-Güeeeeeee!!
-...o encara no fa un any.
-Güeeeeeee!!
-Nena, neeeeena, de seguida estem...
-Güeeeeeee!!
-No, pero mire, mire...
-Güeeeeeee!!
-Ui, sí, quin tall, com pot ser...?
-Güeeeeeee!!
-A veces pasa, al mover la cocina...
-Güeeeeeee!!
-Si no pot ser, si no la movem mai...
-Güeeeeeee!!
-...o al barrer, o un cuchillo que haya caído...
-Güeeeeeee!!
-Però no pot ser, no pot ser... Segur?
-Güeeeeeee!!
-Usté misma, mire, mire...
-Güeeeeeee!!
-I això què ens costarà?
-Güeeeeeee!!
-Nada, la goma tres euros, no es nada...
-Güeeeeeee!!
-Ah, buenu, si són tres euros...
-Güeeeeeee!!
-...más la instalación, diecinueve...
-Güeeeeeee!!
-Deunidoret, no?
-Güeeeeeee!!
-Mire, ve, yastá.
-Güeeeeeee!!
-Jo, amb això dels euros encara no m'hi entenc...
-Güeeeeeee!!
-...però dinou euros...
-Güeeeeeee!!
-Neeeena, que ja està, que no ho veus?
-Güeeeeeee!!
-Mire, el recibo...
-Güeeeeeee!!
-Vint-i-vuit euros! Que no deia que eren divuit...
-Güeeeeeee!!
-No, la goma y la instalación, diecinueve...
-Güeeeeeee!!
-...o dinou...?
-Güeeeeeee!!
-...más el Iva...
-Güeeeeeee!!
-Ah, l'Iva ditxós...
-Güeeeeeee!!
-Tingui, trenta...
-Güeeeeeee!!
-Ah, pues no tengo cambio...
-Güeeeeeee!!
-Aviam, que miro si tinc sueltu...
-Güeeeeeee!!
-Nena, nena, que ja estem...
-Güeeeeeee!!
-Tiene hambre el niño, ¿eh?
-Güeeeeeee!!
-És una nena.
-Güeeeeeee!!
-La nena, eso.
-Güeeeeeee!!
-Doncs no tinc res més petit.
-Güeeeeeee!!
-Miri, quedi's-ho.
-Güeeeeeee!!
-Gracias, señora...
-Güeeeeeee!!
-De res, de res. Neeeena, que ja està...
-Güeeeeeee!!
-Déu, bong día.
-Güeeeeeee!!
-Bon dia tingui.
Clac.
(Güeeeeeee!!)
(Riiing.)
(Güeeeeeee!!)
Clec.
-Escolti, que no deia que era...
-Güeeeeeee!!
-Perdone?
-Güeeeeeee!!
-...l'última casa del barri...?
-Güeeeeeee!!
-Bueno, sí, quería decir el edificio.
-Güeeeeeee!!
-Ah, buenu. Bon dia.
-Güeeeeeee!!
-Bong día.
Clac.
(Riiiiiing.)
(Güeeeeeee!!)
(Clec.)
(-Bong día. Está su marido? Venía a revisar...)
(Güeeeeeee!!)
(Nena, vols dir que no ens han enredat?)

Comentaris

  • el meu preferit[Ofensiu]
    rosaur | 20-09-2004 | Valoració: 10

    peres, el meu autor preferit (ara ja sé que ets un tiu), continua escrivint més, sempre més!!

    (i no fotis aquestes bronques a la Tiamat, pobreta, que és la meva segona autora preferida).

  • la prota sóc jo!![Ofensiu]
    cricat | 19-09-2004 | Valoració: 10

    us aseguro que la protagonista d'aquesta història es com si fos jo mateixa. Jo he viscut situacions iguals!! (no el del gas, pero un tio que se't fica a casa a arreglar no se que dels veins que i la criatura plora que ploraràs

    que ben explicat esta, m'he sentit ben retratada.

    cristi

  • Agonia[Ofensiu]
    Biel Martí | 17-09-2004 | Valoració: 8

    Quina agonia el nen (la nena, perdón) plorant tota la estona, com intentar mantenir una conversa mentre al teu costat fan obres. I el tema de gas ens passa a tots, una estafa que els de l'estampeta deuen envejar.

    Continua escrivint!

    Biel.

  • nom de la web[Ofensiu]
    peres | 15-09-2004

    En parlo a la biografia perquè em penso que és una dada interessant de saber, que també faig una web. Però aquí, si més no de moment, hi estic com a anònim i dir-te quina web és la meva seria sortir de l'anonimat. De moment, doncs, deixem-ho així. Espero que ho entendràs.

  • Segur[Ofensiu]

    Segur que l'han enredat. Fa uns anys a casa van vneir uns "tècnics" del gas per revisar les cremadors de la cuina.

    "Uiiii, això no pot estar així, eh?" I ens van encolomar uns ferros per posar damunt els cremadors, que no hem fet servir mai.

    Canviant de tema, a la biografia parlles de la teva web personal. Ens podries dir quina és?

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

peres

72 Relats

285 Comentaris

154363 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
[Durant més d'un any, he tingut com a "foto" aquí dalt una crida al boicot contra Supermercados Dia, per haver acusat de terrorista un noi de 14 anys de Lloret de Mar (la Selva) que el mes de setembre del 2004 els havia demanat que etiquetessin els seus productes en català. Malauradament, la Guardia Civil i la seva Brigada Antiterrorista, el Ministerio del Interior i l'Audiencia Nacional van creure la versió de Dia i van tractar el noi efectivament com a terrorista, com a delinqüent perillós, com a desequilibrat, i la trista actuació que van tenir totes aquestes institucions espanyoles -encara no rectificada formalment- ha marcat per sempre més la família d'aquest noi, que van estar en perill de perdre la tutela del seu fill. Són fets que no podran oblidar mai. Fets que retraten el veritable "tarannà" del govern del senyor Rodríguez Zapatero, disposat a qualsevol cosa per evitar que proliferin a Catalunya exemples de sensatesa com el d'aquest noi, que només pretenia que es complís la llei al seu país.]

Em presento. El pare de Peres era Judà, un dels dotze fills de Jacob, també anomenat Israel. Jacob era fill d'Isaac, i aquest, fill d'Abraham. Peres, etimològicament, vol dir escletxa o bretxa en hebreu antic. Encara que no sóc jueu, sempre m'ha interessat molt la història multisecular d'aquest poble. Ara la veritat és que em fan vergonya, és com quan descobreixes que el teu millor amic en realitat es comporta com una mala persona en determinats àmbits. Potser continua sent amic teu, i l'estimes, però alguna cosa s'ha trencat entre tots dos. Des de fa cinquanta anys, volent rescabalar-se de tot el que havien patit, els jueus que manen a l'estat d'Israel han començat a fer a altres el que els havien fet a ells durant tants segles. Els palestins actuals, la immensa majoria, són innocents de tots els mals que ha sofert el poble jueu. No tenen per què pagar els plats trencats de la història. No em fa por dir això, no temo que ningú m'acusi de genocida, d'antisemita ni d'antijueu, perquè sé que hi ha molta gent a Israel que comparteix aquesta meva opinió, gent a la qual els cappares del país titllen de "traïdors".

"Peres" és, en qualsevol cas, el nom de batalla de Pere Neri. Vaig néixer fa moooolts anys. Provinc d'una ciutat que podrà ser imitada per altres, però mai Igualada. Em dedico a treballar i a la família, amb aplicació similar d'hores a cadascuna de les dues coses. Crec que crec en Déu, en els àngels de la guarda, en els Reis d'Orient, en el patge Faruk i en el més enllà, per bé que cal reconèixer que tot plegat és un misteri. Però és que m'entusiasmen els misteris més fondos de l'existència humana, m'agrada molt preguntar-me coses... i potser no m'agrada tant haver de respondre-les, sobretot quan són preguntes punyents, com ara les que demanen els motius de les desgràcies del món, dels sofriments i de la mort violenta d'innocents.

Crec igualment, però, en la possibilitat que un dia els infants riguin a cor què vols i els adults siguin realment feliços. La felicitat és diferent de la satisfacció: la satisfacció sovint té a veure amb els diners -com més diners, més satisfets. Crec, doncs, que posar l'objectiu de la vida en els diners, com si ens poguessin donar la felicitat, és un error. La felicitat requereix un mínim de benestar, això sí, un mínim, perquè si no menges o no tens llit per dormir llavors és gairebé impossible ser feliç, si no ets un sant d'aquells dels (antics) llibres de religió o un asceta tipus Gandhi, perquè si no tens res la prioritat és sobreviure. Però un cop que tens el mínim, la felicitat consisteix a viure la vida de manera més o menys lluïda segons la sort i la disposició de cadascú, a realitzar-te cada dia, a acomplir el teu destí... sense preocupar-te exclusivament per tu mateix, perquè si només penses en tu potser podràs estar satisfet, però no seràs feliç. Feliços, doncs, tot i que tinguem problemes familiars o laborals, tot i que la hipoteca o el lloguer i altres pagaments ineludibles ens collin, i encara que de tant en tant tot plegat ens faci perdre una mica el son.

També crec que Catalunya ha de ser independent, però si abans parlàvem de misteris, això és molt més que un misteri, és una utopia.

I quan tinc temps llegeixo i escric, i també m'agrada molt el cine, encara que sigui per la tele.

Fi de les confidències, de les reflexions i dels rotllos.

Les meves autores i autors preferits de RC són gent que escriu relats, no poemes. Em sap greu, doncs, pels poetes i les poetesses, però no entenc ni m'agrada la poesia, tret de casos molt excepcionals; no m'agrada ni tan sols la meva, quan em deixo anar i n'escric una de temps en temps.

I ara com ara, no se m'acut res més per dir ací.

Una abraçada,

Pere S. Neri
gener 2007
pereneri@yahoo.com