Grisosa gràcil gràcia

Ni en un poema aparentment innocent, amb l'amor com a tema de capçalera, no t'escapes d'irradiar una certa ironia. O potser és el ritme? O qui sap si perquè després de llegir la sàtira poètica i els BACALLANS m'ha quedat un cert regust d'humor latent. O ben mirat, els jocs de paraules (sense anar més lluny, el del mateix títol) són els que proporcionen aquest deix fugaç i lleu d'ironia...

Indubtablement, però, un bon poema, llamp!

Salut i lletres!

v

Un relat hiper ben escrit però crec que massa humil, encara que no vull qüestionar les teves passions, ni molt menys.
Si sents aquesta gràcia, adona't de la felicitat que et proporciona i no negativitzis el teu estar, omple'l de la joia de l'amor.


Sergi

Un poema intens que no en té res de grisós. Expresses amb força el teu sentir; com un llamp!
Bon joc de ges, amb aquestes tres paraules ho arrodoneixes i ho declares tot.
Pot estar molt contenta la persona a qui va dedicat, encara que segur que tot això ja ho sap, sempre fa il·lusió veure-ho plasmat amb un poema.
Una forta abraçada

M'alegre molt de veure't publicar poemes a tort i a dret. Senyal de que et trobes inspirat!
Aquest és d'aquells que de vegades fas, jugant amb la sonoritat dels mots. En aquest cas paraules amb la "G".
Així i tot, no se m'ha escapat el missatge amorós del poema.
Enhorabona!
Una abraçada!
FRANCESC

Un bon exercici de sonoritat aquest poema. En algunes estrofes, la duresa de la rima fa perdre força a la melodia interna del vers, però vaja, és només la meva opinió personal.

Potser en el títol i posaria una conjunció i variaria l'ordre per no ser tan "dur", "Gràcil i grisosa gràcia"...

PEtons!

angie

Amics.

i he trobat un de molt especial, dos.
i per si fós poc. A la Plana.
i es que la sang
te un brí de plom.
i
es
que


Comprometo la fe que et dono,
corriola de fets futurs
que rego i abono.


Compta que en la consciència no t'esgoto,
perquè sempre tinc amor per a tu
i sempre te'l proporciono.

Gràcies a tu ambiciono,
gràcil i humilment,
la grisenca labor que, aquí, interpolo.

La poesia es eterna. malgrat nosaltres mateixos.

i finalment. la collita.

gràcies per tot llamp.!

M'agrada el teu relat. Anecdòticament simpatitzo amb la lletra G... la tinc al meu cognom.
Sintonitzo en el teu relat amb el mot gràcil. És una paraula plena de llibertat. Gràcies, llamp.

un exercici de rimes,. Hi ha versos que m'agraden força, però trobo que, amb l'esforç de la rima, el final de l'estrofa no m'acaba d'entrar, de lligar, la trenca; potser és el que has volgut, ja què coincideix en totes o quasi totes les estrofes; cadascuna finalitza de manera forta, amb una paraula poc lírica. Parlo segons el meu gust , no sóc comentarista lletrada