Grisor terminal

Un relat de: Jordi Remolins

En poc més de deu dies l'havien fet fora de la feina de missatger, havia enterrat a la seva mare, i el banc havia executat la hipoteca per quedar-se el seu trist pis de quaranta metres quadrats. Estava tan enfonsat en la merda que quan la dona també va anunciar-li que el deixava, l'home més gris de la ciutat va deixar de compadir-se, entenent que havia completat la seva caiguda lliure i que a partir d'ara les coses només podíen millorar. Va ser llavors, travessant al carrer capficat en alguns nous projectes que li permetrien reactivar la seva existència, quan el camió de les escombraries va tatuar el seu cos sobre l'asfalt i va continuar l'inestable trajecte cap a l'abocador, mentre el conductor intentava esquivar els vehicles aparcats a banda i banda del carrer emmig d'una antològica borratxera.

Comentaris

  • Ostres, ostres...[Ofensiu]
    angie | 15-05-2006

    se m'ha aparegut la teva plana a la pantalla com per encanteri, suposo que coses de la tecnologia... i flush! llegeixo aquest relat i encara me n'adono més de que el contingut és tan real com la vida mateixa.
    Sí, noi... de vegades les coses tenen una cadència que no sembla poder-se modificar...
    Un relat intens i ple de matisos...

    Bé, molt bé!

    angie

  • Berenice | 07-12-2005

    continuo llegint i crec uqe cada vegada m'agrada més.. radikal i dur i punyent i proper..

    wei t'enganxo als preferits, et sguiré llegint

  • Microcosmos Remolins[Ofensiu]
    foster | 13-10-2005

    és el que veig a mida que et vaig llegint. I et comprenc més bé del que et penses. Cert, hi ha un mateix to que salta d'un a l'altre dels teus relats, diferents personatges i situacions, però un sentit únic, intens, indefugible.
    No sé si és bo o és dolent, però en part comparteixo el problema o, diguem-ne millor, l'especifitat d'estil, la manera d'escriure, collons!! que no m'aclaro.

    En fi, ets una descoberta molt interessant per a mi. M'agradaria saber la teva opinió sobre el meu "dubte raonable". Quan puguis, és clar.

    foster

  • Llibre | 27-09-2005

    Hehehhe...

    Saps? M'ha recordat aquells vells acudits d'infant, tipus "saps quin és el "colmo" del ....?"

    Déu n'hi do, el que li fas passar al teu personatges protagonista. Pobre home... ni tan sols té la sort de ser atropellat per un descapotable.

    Res: que m'has fet somriure amb aquesta ironia que has construït.

    LLIBRE

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Remolins

Jordi Remolins

65 Relats

118 Comentaris

77561 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
La infantesa de Jordi Remolins (Ripoll, 1970) transcorria plàcidament fins que una pilota mal dirigida va trencar el vidre de l'últim pis d'un edifici del pati dels salesians. La sort o la desgràcia va voler que sota mateix de la pluja de bocins de cristall que es va produir, hi hagués el seu crani de deu anys. La recerca del fragment de vidre incrustat va resultar infructuós, però a partir d'aquell moment un nou ventall d'inquietuds va remoure el seu cervell. Impenitent operari metal·lúrgic per imperatiu vital, periodista aficionat i columnista a estones perdudes (El 9 Nou, La Marxa, El Ripollès, Osona Comarca, Diari de Girona), ha estat impulsor del fanzine Fimosis, ha col·laborat a Elforat, on ha publicat la sèrie de relats Els pecats regionals, i a Ruta 66 amb el pseudònim de Renzo Montagnani II. El seu activisme subcultural s'ha ampliat també a la televisió i ràdio locals, que han estat testimonis d'engendres audiovisuals com Els homes durs no ballen (TVR), La gran estafa del rock'n'roll (RMC) i Sang Fresca per Mamífers Voladors (Ràdio Ripoll). Actualment és el redactor del lloc web dedicat a l'erotisme www.eroscatala.com i té el blog http://remohead.blogspot.com.
Subcampions en sèrie (2004 Edizioni Vitali) va ser el seu debut literari, un recull de setze contes sota la influència de Bukowski, Welsh, Ellis, Iceberg Slim, d'autors clàssics de la novel·la negra com Burnett o Himes i del subgènere hard-boiled, tot plegat adobat amb dosis de surrealisme. Promesa o frau, Remolins és un nou valor per impulsar (o enfonsar encara més) la literatura catalana moderna, el messies punk-writer que estàvem esperant. Almenys fins al dia que aconsegueixi extirpar-se el maleït tros de vidre que porta clavat al cervell.
Contacte: renzomontagnani@hotmail.com