Cercador
Gris sobre el Montgrí
Un relat de: Sílvia Marty i MatasUna dona nua embolcallada de gris,
gris de cel, gris de núvol, gris de pluja.
Dona de gris a la pell, grisa de cap a peus.
Fosca la panxa, esclarit el pit,
el mugró con un castell.
Diumenge de gris empordanès,
arbres tacats de pluja, fulles i flors dansant al vent.
Petits cristalls estavellant-se a l'aigua verda de l'estany.
La música suau i els meus amors llegint,
atípic diumenge de família; vermut a l'armari,
parasol lligat, molles les escales del pati.
El cel esclata amb geni de criatura
omplint el pati de llum i de soroll,
remor de fulles, de ciment,
d'aigua amb aigua, de pedra i de sorral.
Miro badoca els cercles dins l'aigua,
de petit a gran i desapareixent.
La pell s'ha estremit i el pèl s'enfila,
sota la samarreta, dues torres del castell.
Comentaris
-
La poesia![Ofensiu]Bonhomia | 02-04-2007 | Valoració: 10
Un do dels déus! I com s'hi pot jugar!
-
deu ni do!![Ofensiu]Àfrika Winslet | 14-01-2006 | Valoració: 10
quina imatge més dolça i eròtica alhora! t'animo jo també a que no deixis d'escriure, crec que escrius molt bé!
-
Erotisme[Ofensiu]filladelvent | 14-01-2006
en les teves paraules, bona sensualitat poètica.
Imatges interessants que creen atmosferes.
Continua escrivint, Sílvia!
Jo et continuaré llegint.
-Filladelvent-