Gris prat d'alegries

Un relat de: jordiclusella

Oculta en un somriure,
vigila rere els llavis.
Dissimula però escolta,
i fornica quan pot.

De boca en boca salta,
tot fent un massatge als pòmuls,
regalant aire als ofegats,
omplint d'absenta vasos buits.

Heroica capa que duus
quan alces la vista avant;
bavosa sangonera
que se't vol menjar quan caus.

Primavera des del terra:
sòl negre; amunt flairoses flors.
Deixa d'ocultar somriures
que la guàrdia t'ha enganxat!

Comentaris

  • hola!![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 11-05-2005

    encara no t'havia llegit, però veig que tinc feina..jejej
    molt suau i duur a la vegada...molt expressiu...m'ha agradat!
    Felicitats!
    Salut i revolta!
    Sílvia

  • molt expressiu[Ofensiu]
    antoni_5 | 10-05-2005 | Valoració: 10

    Hola jordi m´agradad molt un poema molt ben
    fet.
    veig que també ets un ferm amant de la natura
    i això esta molt bé . endavant i ànims