Gripau o granota?

Buscant pel Google el conte del príncep granota, m'he trobat amb aquesta fantàstica versió d'àcid final que no té res a envejar a la clàssica. Això si, jo buscava el conte per llegir-lo a classe i no se jo...
Resumint: que m'ha encantat (tot i què no m'ha tornat ni gripau ni granota).

Encantada de llegir-te i fins la propera!

El conte m'ha agradat sobre tot pel original desenllaç.

Sort

ei, em fas riure molt, em xiflen les expressions que uses.

Gràcies per enriquir aquest bell paisatge de lletres.

Un petó!

gypsy

molt bo. T'anava llegint amb una mica de por. Sabia que seria el típic conte de la granota, i pensava que l'acabaries diferent. Però tan diferent, no!! jajajajaja

1 petó.

Gemma34

és un conte bonissim, molt divertit i original, mira, papa, és que era una granota i tal... S'agraeix que tinguis contes curts (demà me n'imprimeré algun de llarg a la feina), fàcils de llegir perquè són amens i simpàtics.
Aquest és el segon conte que llegeixo avui, mentre la nena no s'adorm. Em sembla que no ja no hauré d'entrar més vegades, però seguiré llegint una mica més. Si m'ho segueixes permetint, t'explicaré que una de les coses que més m'agraden és quan la nena, mig adormideta, m'agafa les mans i se les porta al coll, mentre em diu: mama, mama, amb sa veu fineta.
No és que sigui un comentari gaire literari, però com que no sé comentar...

Je! genial... ens enganyes amb el conte tradicional, encare que les corbes mòrbides ja donaven alguna pista... creia que la cosa aniria pel Serrat, pero fixe't per on que m'ha sorprès trobar l'argument de Cuentame un cuento, de Celtas Cortos! Has sentit mai la cançò? Et recomeno que l'escoltis.

Quatre ratlles, on, amb poques paraules i poques imatges crees un ambient, una situació i amb un gir al final que encare que esperat fins a cert punt, no deixa de ser sorprenen. Trobo que fer tantes coses en tan poc espai és molt difícil.

k seria repetittiu, que si la granota i el princep, que si un petò... i al final resulta que no té res a veure, o quasi, jo no recordo de petit que ens diguessin que estaven nus i tal( ara no recordo si ho feien) tmb potser perquè estaria adormit.. potser... jejej

Però que hi farem ara ja no importa si estava o no adormit.A sigut sencill i inesperat dintre del que la petit historia o conte ens permet i tenia un final inesperat

Equinozio

un príncep-granota espavilat i un pare-rei que el conte li deuria semblar prou creïble. Així m'agrada, rnbonet, que facis dels contes tradicionals versions politíticament correctes, però dimensionades al realisme-humorístic actual.

És un plaer llegir-te!

Nota: se m'ha soclucionat el problema a la feina i et comentaré aquesta setmana.

COMENT

Boníssim!

És una magnífica versió literària del conegut: "Això no és el que sembla".

Molt bo, de veritat. Molt encertat. I la mida justa. No cal un llarg relat quan amb poques paraules en tens prou.

Salut, company!

LLIBRE

PD.- M'ho estic passant molt bé, llegint-te, cosa que t'agraeixo (malgrat que no escriguis el que escrius tot pensant en mi, evidentment), perquè porto uns dies una mica lànguids. O sigui que, encara que la teva col·laboració sigui involuntària: gràcies.