Granets de sorra difuminen un amor

Tot observant les onades, recordant a una gavina que vola alt però que s'endinsa en penombres que l'impedeixen seguir volant cap a una terra assolellada, estava jo imaginant la pregunta que li tenia que fer : Et quedaràs ?
Ara tot canvia, soc al passeig si, però la vida que creia perduda me la retorna tot besant l'aire que balla amb el mar, dreta observo embadalida la platja, moguda si, nerviosa també , però preciosa amics. Em trobo be, força animada, i ara m'endinso cap a la sorra, de petita creia que cada granet de sorra era un estel caigut , quant les persones es trobaven estimades i felices un estel queia, i així durant anys i anys un gran desert de granets de sorra de felicitat va anar vestint la platja de Castelldefels. Però un cop més el passeig amb tot el seu encant em va oferir el millor dels regals, l'acomiadament de la meva estrelleta dolça.
Hipnotitzada per la posta de sol, una mà em tocà l'espatlla, em vaig girar, però no, no hi havia ningú. Quina cosa tan estranya, no havia ni una sola ànima per la platja que no fos la meva.
Instants trencats abraçats a moments dolents, van donar la benvinguda a una cosa que no podia deixar indiferent al món, mai heu pensat lo que guanya el món quant una persona es feliç? Es curiós però el món només es caracteritza per les fragàncies dolentes, l'olor d'una guerra i coses horribles que es perden per moments quant jo estava a la platja abraçada per una ombra que desconeixia.
No era tan desconeguda i ho sabia, però preferia callar i seguir el joc de la nit, paradís cristal·lí sota el reflexe de la lluna, aquesta escrivia amb les onades milers d'històries sobre els núvols, i aquests ben contents es deixaven fer tot repartint planes, tot el cel estava amb guerra i deixava caure milers de pàgines, i jo sempre que aconseguia agafar-ne una i l'intentava llegir donava la casualitat de que un estel baixava, i tot enfadat me'l prenia.
Va arribar un moment on desesperació i melangia van fer-me caure a la sorra, una vegada mes amb ulls d'infant vaig mirar-me la sorra, la vaig tocar la vaig fer personatge del meu cap, vells records es passejaven per la meva mirada, però de cop i volta vaig notar de nou una mà càlida sobre l'espatlla, vaig pensar que succeirà el mateix que abans així que no em vaig girar ni interessar per l'agraït gest.
Però si, encara quedaven planes per la sorra, de milers i milers només n'havien quedat tres, les tres ben posades al meu costat van hipnotitzar-me a llegir-les, i quant per fi els meus ulls es van endinsar en la profunditat de la platja, una abraçada tendra i dolça va fer que llegís en un segon totes les planes de la meva vida fins ara, i a l'ultima només hi posava una paraula: Tornarà.
Va ser doncs on platja lluna i jo, les tres planes misterioses van fer-me girar i admirar la seva cara, quina cara amics meus, allò era un mar ple d'amors i llibertats on mi volia quedar, mai havia vist algo tan preciós com ell, lo cert era que feia temps que l'esperava, precisament l'última trobada va ser en una nit estrellada en aquella mateixa platja. Ell assegut darrere meu amb els seus braços rodejant-me em va dir : Tenies raó quant has dit que cada granet de sorra es un estel caigut , quant les persones es troben estimades i felices un estel cau, i així durant anys i anys un gran desert de granets de sorra de felicitat forma la nostra platja.
Al escoltar les seves paraules vaig somriure, perquè sabia que un altre cop podria gaudir una nit especial amb la estrella mes maca del cel.
Notava com amb els seus dits escrivien frases mai vistes per els meus ulls sobre la meva esquena, i li vaig preguntar que havia escrit, ell em va dir que ho endevines, amb lo que vaig respondre:
-El teu nom veritat ?.
Doncs no, he escrit, que T'estimo.
Sense adonar-me'n vaig despertar sola, amb la lluna i la platja, amb una llàgrima escrita al rostre, una nit mes vaig despertar amb el seu record a la platja, imaginant que torna a estar amb mi fent caure els estels de felicitat sobre la paraula que no puc esborrar de la meva ànima.