Granera

Un relat de: aleshores





Juli González, "Dona davant el mirall"



Granera


Per més que me la miro no l'entenc

la posi ara de front adés de canto,

només em ve al cap una granera

per recollir les brosses del terrat.

Faig un esforç i em poso a cercar corbes,

les corbes van ben juntes amb la dona!

Si hi ha un espill be hi ha d'haver "posat"

I la veig! Ara si! Si que hi era!

fa una coqueteria amb tacs de fusta,

No és pas molt guapa!

m'hagués agradat més naturalista

que l'exòtica granera tunejada.



Comentaris

  • Aquí deixo la imatge[Ofensiu]
    deòmises | 04-12-2008

    Photobucket

    Bon poema, sí senyor! I original.

    d.

  • Ben original, si senyor![Ofensiu]
    Xantalam | 01-12-2008 | Valoració: 10

    Un poema realista per una escultura d'avantguarda (per l'època en què la va crear en J.G). Em va sorprendre la teva mirada, sempre diferent, com un monòleg intern, amb un to espontani i sorprenent per les imatges que t'empesques, fresques com la mirada d'un nen. Bona sonoritat, això si d'avantguarda!
    Felicitats pel teu poema, sempre és un plaer la teva participació als reptes!

    Una abraçada,

    Xantalam

    PS Quina pena que no hagi sortit la fotografia de l'escultura! Per qui no la conegui o no la recordi hagués estat un complement ideal al teu poema. A mi també em va passar amb una foto que vaig voler insertar davant d'un poema. El truc, que em va explicar després en F.Arnau, és posar * i dos espais i després enganxar el codi de la imatge, això quan va a l'inici, doncs t'evites que el primer signe de la foto el posi en majúscules i no el reconegui.