GRANAT

Un relat de: esfenoides

Gra nat dins l'espiga,
Recelós de sol,
Absent de tempestes;
Nia, malgrat tot,
Allà on l'estiu
Tempta l'esperança

Comentaris

  • Nurithy | 05-06-2008

    Com una grana
    perduda en la terra de l'hivern,
    l'home desaparegué i no el veieren mai més.

  • nimfa19 | 02-11-2007

    et recordes de mi ?


    t'he enviat un mail.


    m'ha agradat el teu poema

  • Arbequina | 01-09-2007

    M'ha agradat molt aquesta poesia, es veu que tens talent.
    Vaig a per una altra.

    Salutacions.

    Arbequina.