Gran aliat

Un relat de: clariana

El temps va passant, sense adonar-me'n.
Cada dia un nou món.
Cada dia noves oportunitats que desperten horitzons inimaginats.
Però hi ha qui que encara no han trobat el moment per creuar-se al meu camí.
Espero pacient.
Recordar bons moments de la mà de fotos antigues fa que els ulls s'humitegin.
Bons moment prop del mar.
Bons moments ran de mar.
Bons moments navegant pel mar.
Imagino moments millors al teu costat.
Petits viatges permetran seguir endavant, mentre de lluny t'imagino.

Comentaris

  • sóc nova en aquest món.[Ofensiu]
    Ipanema | 09-03-2008

    El mar és quelcom taaaan valuós. et fa sentir bé només tenir-lo aprop.

    pròximament.... Ipanema en acció.

  • Bons momentsn i....[Ofensiu]
    escaldot | 20-02-2008 | Valoració: 10

    Bons moments per fer petits viatges entre els bons records i alguns de dolents també; tots ensenyen a caminar endavant i si te la fots, mala llet t'espolses i apa ...vora mar s'està de puta mare.
    Crec que una persona no sempre te la força i la llum que voldria, per aixó es tan necessari imaginar.
    Fes-ho prop del mar o on sigui.
    Fem-ho?
    i do....!!!! una estoneta cada dia.
    Endavant Clariana.

    Un petonet.

    Jordi

  • Gran aliat es el temps, [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 19-02-2008 | Valoració: 10

    i prop del mar bon lloc per recordar amb melangia, bon lloc per pensar i per imaginar amb el bell compàs del so de les ones.

    J. Lluís Cusidó

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de clariana

clariana

37 Relats

46 Comentaris

26166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?