Cercador
Grafòman
Un relat de: Calderer- Compartir:
GRAFÒMAN
Hi ha un home assegut a una taula que escriu amb un bolígraf en un full. L'home seu rígid, aparentment concentrat en el que escriu amb la mà dreta. A la taula a tocar de la mà esquerra de l'home que escriu hi ha un revòlver. L'home escriu i escriu, rígid, apressat, molt concentrat.
L'home que seu a taula i que escriu apressat amb un posat rígid en un full, de sobte s'atura. Es mira el full i la mà dreta amb el bolígraf i després la mà esquerra i el revòlver que reposen damunt la taula.
L'home torna a escriure, encara més apressat. I mentre escriu agafa amb la mà esquerra el revòlver i amb un moviment lent i premeditat el puja cap a la templa. Quan el canó fred i metàl·lic toca la pell de la templa l'home, que encara escriu, tremola. L'home amb la mà esquerra armada amb un revòlver que li apunta a la templa segueix escrivint amb la mà dreta armada d'un bolígraf que apunta al full ara gairebé ple de paraules. I mentre escriu l'home acarona suaument el gallet amb el dit índex de la mà que aguanta el revòlver. L'home encara escriu amb la mà dreta al full quan l'índex esquerre prem fermament el...
Comentaris
-
...[Ofensiu]crohnic | 02-06-2009 | Valoració: 9
Molt bon relat!!
Com deia en Gypsy en el seu comentari..., m'ha passat el mateix. He arribat a patir per la il.legibilitat del paper... -
Allegro ma con brio[Ofensiu]llpages | 02-06-2009 | Valoració: 10
Faig ús de terminologia musical per a qualificar un relat que posa a prova els nervis del lector des de bon començament i el manté en tensió fins al desenllaç. Comparteixo la interpretació de ventafocs, jo també crec que el text l'està escrivint el mateix que agafa l'arma amb la mà esquerra (per això no l'acaba, la bala pren el paper protagonista que fins aleshores tenia la ploma, amb efectes immediats).
Felicitats, un excel·lent microrelat!
llpages -
Tensió[Ofensiu]Vicent Terol | 21-04-2009 | Valoració: 9
Hi ha molta tensió durant tot el relat, et manté (em manté al menys) enganxat de principi a fi.
He llegit, per cert, el teu comentari al meu relat. Jo ja havia descobert l'afinitat entre Vladimir i tu. M'agraden molt els relats dels dos. Compartim la debilitat per Calders, pel que sembla. -
...[Ofensiu]gypsy | 09-04-2009
quin patiment provoca la lectura d'aquest conte.
Allò d'apressat també apressa al lector que va intuint el final... que deixes a l'aire, obert o no. Tot indica, que acaba prement el gallet. No t'ho creuràs: m'he preocupat perquè el full escrit ple de mots quedés ensangonat i il·legible!
M'ha agradat molt, concentrat, breu i ben escrit!
gypss -
Com sempre...[Ofensiu]Romy Ros | 07-04-2009
un plaer llegir el teus relats siguin monosil.làbics o els fantàstics que t'endinsen a aventures assassines...Poca cosa puc afegir als comentaristes que m'han precedit, tan sols em resta dir que enhorabona pel domini que tens sobre els mots i les històries! Gràcies per oferir-nos les teves històries.
-
Ritme i sorpresa[Ofensiu]Dolça Parvati | 07-04-2009
M'ha sorprés i m'ha agradat molt el final. Allò d'estar llegint en tercera persona i que de sobte es desdibuixe la imatge que el lector s'ha format del protagonista. Com veure'l des d'una certa distància i trobar-lo de sobte en primeríssim pla. La brevetat, a més, li atorga més ritme al relat, més sensació de pressió sobre el grafòman. Hi trobe un regust a l'autor a qui deus el teu nick, tot i que l'estil és ben teu, company.
Un plaer llegir-te. He gaudit molt amb els contes amb monosíl·labs, que seran objecte del proper comentari. -
Molt bo[Ofensiu]nuriagau | 06-04-2009 | Valoració: 10
Opino igual que la comentarista anterior.
Felicitats per aquest mini-relat!
Núria
Valoració mitja: 9.6
l´Autor
44 Relats
275 Comentaris
92846 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Amb el meu primer relat vaig guanyar el premi Francesc Candel 2007, aquest fet em va animar tant que escriure s'ha convertit en una afició gairebé obsessiva.Altres premis : Francesc Candel 2008; Palau de Plegamans 2008, 2n premi; Ateneu Domingo Fins de Montcada i Reixac 2009, 1r i 2n premi
A data d'avui (octubre de 2010) tinc dos llibres col·lectius de contes publicats:
EL NOSTRE FANTASMA. Premi Victor Mora 2008. Editorial LaBusca.
MAI MÉS NO HE PASSEJAT PEL BULEVARD DE PONENT. 1r premi Miquel Arimany. 2010. Editorial LaBusca
El conte guanyador que dóna nom als dos llibres és meu.
També he participat en els reculls HISTÒRIES DE FANTASMES i HISTÒRIES PER A LLEGIR AMB UNA SOLA MÀ publicats a partir de reptes d'aquesta pàgina.
I un llibre en solitari:
TRETZE HISTÒRIES ENTRE INSÒLITES I FANTÀSTIQUES. Premi Armand Quintana 2009. 1r premi ex-aequo. Publicat per l'editorial Abadia de Montserrat. És un recull de contes en el que es barregen temàtiques fantàstiques amb la quotidianitat més banal. S'ha editat aquest octubre del 2010.
Per a qualsevol cosa (crítiques incloses) em podeu escriure a lluisjulian58@gmail.com
-------------
Rellegint l'autobiografia anterior, que vaig escriure fa un parell de setmanes, m'adono que no m'acaba d'agradar, que no acaba de descriure'm com a escriptor. Que encara que els premis i les publicacions són importants tampoc ho són tot. Què hi manca, doncs? Potser dir que m'he proposat una fita molt ambiciosa: escriure bé. O més ben dit, escriure tan bé com en sigui capaç. Aquesta ambició em porta a dedicar tot el meu temps lliure (molt escàs) a estudiar gramàtica, treballar el lèxic, pensar i escriure textos, repensar-los i reescriure'ls... llegir autors que em poden servir de model, llegir llibres de teoria literària o sobre narrativa.... una dedicació, doncs, molt estricta i exigent.
---------
Rellegeixo el que vaig afegir fa uns dies i m'adono que no l'acabo d'encertar. No és ben bé això. Els concursos, els premis, les publicacions són importants però no ho són tot. Les ganes de fer-ho bé, d'aprendre a escriure, de dominar la llengua tampoc és el més important. Hi manca alguna cosa en aquesta bio, alguna cosa que expliqui la meva dedicació i afició al tema, malgrat el poc temps que tinc. Potser és la necessitat d'expressar alguna cosa que porto dins? O potser és que les històries s'apoderen de mi i m'exigeixen que les treballi fins que es puguin llegir? O és el plaer que em produeix aconseguir que la història i la forma d'expressar-la es compaginin bellament?
----------
Setembre del 2016. Després d'uns anys de molta feina i de moltes obligacions familiars aconsegueixo acabar una novel·la històrica que em tenia "bloquejat". A partir d'octubre torno a escriure contes i microrelats amb ganes i il·lusió.