Grafologia (títol provisional)

A la Casa de la Cultura d'aquell poblet mediterrani, just al costat d'un parc amb oliveres centenàries, l'animació era extraordinària. No mai havien tingut abans una activitat tan cultural com aquella. Fins i tot, la seua programació -que, de debò, ningú en sabia el/la responsable- havia somogut els principis aglutinadors de la llista -de dretes- que aconseguira la majoria absoluta a les darreres eleccions municipals. El rellevant professor Mangrano, tot un geni en la seua especialitat, loat mundialment per les seues encertades interpretacions del llenguatge escrit, hi donava una conferència. Un grafòleg, senyors; tot un erudit allà dalt l'escenari! A més a més, hàbil i experimentat orador, l'únic grafòleg que gosava acabar les seues dissertacions amb una demostració pràctica. Sol -com un torero enfront el brau-, davant el poble assistent.
El parlament acabava. El conferenciant feu un breu silenci, que aprofità per humitejar-se la boca amb un glop d'aigua i esguardar la sala. Ningú no es va moure, perquè tots estaven impacients perquè acabara i donés pas a la demostració final que s'anunciava al programa, la fase pràctica, aquella de la "participació ciutadana".
- Resumint, a la fi; i acabe tot de seguida. Està comprovat, doncs, de manera científica, com hem anat demostrant al llarg de la nostra intervenció, que l'escriptura personal ofereix una successió d'imatges sobre el paper, amb particularitats de distribució, forma i ritme que, a través de la manifestació neuromuscular -on conscient i inconscient expressen els nostres pensaments- ens dóna als especialistes una visió de la psicologia de l'individu, si no completa, almenys dels seus trets més significatius.
I ara acabe. Actualment, les aplicacions de la grafologia són cada vegada més nombroses: psiquiatria, psicoanàlisi, psicopedagogia, i altres especialitats psicològiques i psiquiàtriques… Sense oblidar una altra vertent molt extesa en la actualitat: la judicial, amb els perits calígrafs o grafòlegs, que s'encarreguen de la identificació i comparació de grafies en els escrits, per donar informació als advocats, fiscals o jutges, o testificar en processos judicials... I açò és tot. Ara, la meua ajudant els repartirà papers en blanc i alguns bolígrafs. Tots aquells que estiguen interessats en una primera aproximació al seu caràcter i la seua personalitat des d'una anàlisi grafològica, poden escriure al full de 15 a 20 línies, d'allò que vulguen. Per conservar l'anonimat, a l'angle superior dret faran constar una lletra seguida d'un número, a manera de sigles identificatives. La meua ajudant n'escollirà unes quantes, a l'atzar. Jo intentaré un somer estudi de cadascuna d'aquelles escollides, que faré en veu alta, anomenant primerament aquestes sigles de l'autor -o autora- de l'escrit… I així, el joc continua… I vostés, que pràcticament coneixen tot el poble, poden jugar -si els ve de gust- a la identificació d'aquells que la "sort" ha acompanyat…
Un murmuri a la sala va ofegar les paraules del conferenciant. ( El murmuri -us ho dic de debò, com persona que ha seguit l'individu del parlament a altres llocs i ciutats- no és casual. En confiança, ha estat preparat per l'autor, -que ha estudiat psicologia, encara que no ho fa patent- a l'aguait sempre de les possibilitats expressives de la història. I, més confidencialment, us confesse l'astorament i nerviosisme -fingits, clar i ras!- que aclaparen, per uns instants tan sols, -tot siga dit- el tècnic diplomat en grafologia psicològica, a cada conferència que fa. Perquè el murmuri el provoca l'aparició de l'ajudant. Una senyora alta, elegant, immensa, espectacular; amb unes cames semblants a columnes corínties, ben tornejats els basaments i deixant quasi albirar la junta d'ambdós capitells; amb un cos paregut a certes estàtues femenines gregues del període clàssic, però amb corbes més pronunciades; i amb una extensa mostra visible de l'abundant escotadura. Sense deixar de banda el seu vestit clarejant a estones, depenent de la il·luminació. Bo. Continuem la història).
El saberut grafòleg arreplegà els papers que la seua ajudant li proporcionà. En separà uns quants, que posà a la dreta de la taula. -Com no?- Agafà el de damunt:
-Ací tenim la primera mostra. Codi H4-. Féu una xicoteta pausa i continuà. - Per la lletra menuda, recta i molt proporcionada, a més dels renglons ben alineats, creiem que es tracta d'una dona de mitjana edat, amb una gran concentració mental i especial capacitat per especialitzar-se en certes feines que precisen paciència en extrem. Al mateix temps, i tenint presents les indicacions del mestre Hippolyte Michon, la forma de lligar les lletres ens fan pensar en la introversió extrema de la persona que ha escrit aquestes línies.
Uns tímids aplaudiments tancaren aquestes paraules. El grafòleg pensà: "Habitual. Encara tenen por de manifestar-se obertament". Allargà la mà; trià un altre paper del costat dret de damunt la taula, s'aclarí la veu i continuà:
-El segon escrit ens aproxima a un caràcter no molt corrent. Es tracta d'una persona madura, amb quasi tota seguretat un home; molt singular, però de difícil adaptació social, amb una dificultat temperamental innata per superar obstacles, el que fa que s'haja abandonat a la vida fàcil. La seua escriptura -que els tècnics anomenem invertida, per decantar-se les grafies cap a l'esquerre- presenta uns trets característics de personalitat: afany de distingir-se dels altres mitjançant actituds sofisticades i provocadores, -transgressores, segons el seu criteri personal- moltes vegades risibles o ridícules als ulls del sentir dels individus de la societat actual.
Ara sí, uns aplaudiments sonors i nítids, continuats un cert temps, sonaren a la sala. El grafòleg baixà el cap com saludant i va fer signes amb les mans, per tal d'aturar el remor:
-La tercera mostra és un clar exemple d'escriptura desproporcionada, com de totes totes hauria afirmat el gran Crépieux-Jamin amb el seu sistematisme racional. Com tan cert és que no hi ha dues escriptures iguals, no ho és menys que es poden deduir constants de caràcter en veritat sorprenents. Aquell que ha escrit aquestes línies denota una gran dosi de vanitat i exageració, si atenem al tipus de grafia; un radicalisme desproporcionat a la seua força, fent esment a la pressió del bolígraf sobre el paper i a la direccionalitat del text. Per la continuïtat i forma, direm que el seu caràcter -que no controla ponderadament- és en el fons intrigant i astut, amb una especial ductilitat de tracte públic. Que la seua suficiència el porta a mentir contínuament, ens ho corrobora la resultant entre la combinació de certs elements gràfics que no cal citar, per farragosos. Açò és el que veiem en una primera i superficial lectura. La seua identificació és A-1.
L'ovació fou esplendorosa, aclaparadora. Vinga picar de mans i, fins i tot, alguns espectadors, també, de peus. Certs oients mostraven, a més, un somriure d'orella a orella: potser esbrinaven de qui es podia tractar.
-El següent escrit és una mostra ben patent d'allò que els entesos anomenem escriptura tipogràfica. Qui escriu així posseeix una bona intel·ligència i sent un gran amor cap tot tipus de manifestació cultural..-Va fer un incís. Begué un glop d'aigua-. Possiblement per això estiga ara present. A més a més, la separació no excessiva entre les diferents lletres en porten a definir-lo també com una persona sociable, amb una lucidesa de pensament extraordinària, però amb un regust pel sentit de l'oportunitat… Encara que, per altra banda, el sobrealçament de les grafies…no és pertinent al tipus d'escriptura que…Em fa pensar en un aprenentatge… És un subterfugi utilitzat per…
El conferenciant, s'aturà. De sobte, començà a posar-se groc. Esguardà la sala. S'escoltaren dos trets de pistola. L'immutable i perillós assassí -"El perseguidor a mort de grafòlegs", conforme l'havien batejat els periodistes i apareixeria al dia següent els titulars dels principals diaris- havia actuat de nou, una vegada més.

Malferit, camí de l'hospital, el grafòleg conferenciant recordà no haver fet esment en la seua actuació d'una nova tècnica curativa, la grafoteràpia, amb la qual es poden oferir al pacient com eines les maneres de modificar hàbits negatius del caràcter a través d'una sistemàtica transformació de l'escriptura. Ni se li va ocórrer. No calia filar tan prim, donades les circumstàncies! Sols es tractava d'una xerrada més a un poble miserable! De mala mort!