Graduat en solitud

Menant vers la mansuetud de casa,
em trobo restituïnt el racó del pensament
en la seu que anuncia el meu rival.

Estudiant la concurrència solitaria,
coincideixo amb el mestre dels sentits
i gurú de la neu no caiguda.

Veient-me aquí, dalt del cim,
també veig que no hi ha escapatòria
de la tendència a rumiar com socialitzar.

És quan em destrempa l'unicorn gris
que he deixat d'assimilar la llegenda
que deconstruïa el personatge més famós.

He escoltat la passió del vent en un con
i he plantat una llavor en la solitud,
esmerçant-me en una cadena de favors.

I he percebut de tu disposició al diàleg,
i a compartir l'opinió sobre l'origen
de la unitat en la desunió pragmàtica.

Hi ha cert refulgir en la visió uniforme,
que soscava la meva mirada cap a la muntanya,
mentre paro la taula per dinar macarrons.

Hi ha un nosequè que em diu que no ho fagi,
però m'aconsellen que tiri endavant
perquè creuen que fer quelcom serà supí.

Hi ha una manifesta inconcreció en el com,
que dirigeix l'obra teatral del monòleg,
que deixarà imberbes els solitaris espectadors.

L'obra acaba de començar i es troba tot sol
l'actor que no sap plorar sense una ceba,
aconseguint, així, que dimiteixi el president.

L'obra no té glamour, ni tan sols té teatre
que vulgui acollir l'homenatge al metge graduat,
ni a l'hostessa sense vol a l'Amazones.

L'obra es basa en escriure allò mai dit,
i en fer arribar l'opinió del llop solitari
al mitjà de comunicació menys solvent.

Decideixo refugiar-me en el paradís
del llibre volgut i anhelat, que serà el guia
per aprovar l'examen de la comtessa electoral.

Reescric que no vull ser mediatitzat
per un sol periodista que cerqui el mitjà
que propagarà la certesa que hi ha desànim.

Em graduaré en solitud i veuré què faig després,
si accedeixo al màster en gregarismes,
o em mantic fidel a l'esperit de somiar despert.