Gràcies

Gràcies de caramel.

No vull passar-me gaire estona donant-te les gràcies,
(se que es fa pesat això de llegir)
Si t'ho dic a cau d'orella...

Rossegaré les meves paraules com si fossin caramels
humitejant-les amb la llengua i engolint-les, acuradament.

Gràcies de maduixes, dolces i amb un xic d'acidesa
la justa per fer salivera (quan estàvem sols)
Gràcies de menta, per totes les estones passades en el jardí.
De xocolata negre, amarga (de les estones de dol)
que fèiem cremar a la llar de foc.

Gràcies de "tofees" enganxosos, apegalosos
de cossos suats i adolorits de tant gaudir.
Gràcies, de llima refrescant (tot enyorant la mar del Carib)
on el gel i la llima, pluja fina que feia embogir.

Gràcies, amb gust de cafè,
cruixent, calent, amarg
que voreja la meva boca (com els teus petons)
sense poder-los engolir, quan arriba la nit.