Gràcies per somriure'm

Feia 5 mesos i escaig que no et veia, ni et sentia, ni res. Non sabia res de tu. Pensava que estaries bé...i ho estaves.
Sé que si no fós pel meu caràcter, no haguéssim perdut el contacte, però no va ser així. Si aquelles nits sota la llum de la lluna que anàvem de festa en festa i de concert en concert, hagués tingut el valor de dir-te quelcom, tot hauria estat diferent, però no va ser així...

Sé que tu i jo ens coneixem d'una manera extranya, però quan ens veiem ens reconeixem i deixem anar una mirada i per dintre pensem: 'Ja ets aquí' i durant aquella nit ens dediquem a jugar amb les nostres ulls buscant-nos i dient-nos coses vigilant que estiguem bé.

Però ahir va ser especial, ahir després d'una altra nit com les de sempre jugant amb les nostre mirades, mentres tu encissàves amb paraules a quatre gats mal comptats.

Gràcies a una gran mà amiga que tenia a la vora em va ajudar a llançar-te una senyal i vem anar le sdues juntes i ens vem apropar a tu i et vem felicitar la meva amiga va dir-te quatre coses, però jo vaig voler allargar un xic més la conversa, però tampoc volia molestar, però com a mínim vàrem intercanviar quatre paraules i també un somriures de complicitat, uns somriures que per a mi ho van ser tot però que no va ser res, però que ens ho vam dir tot...

Vam fer el primer pas espero que no l'últim, seguim avançat...