Gràcies pel bons moments

No miro el que escric, simplement ho faig, i mes igual sinó té sentit. M'acaven de donar una mala notícia i espero que aquestes paraules serveixin per omplir el buit que has deixat... però és impossible. A tu no t'agradaven les paraules, sempre deies que a vegades les paraules fins i tot sobraven, vas ser una dona de fets, i aquí és on s'han reflectit els teus esforços, i ara només em queda... trobar-te a faltar i la teva borrosa imatge.
Recordo la teva olor quan acabaves de fumar-te el cigarret, de les poques paraules que deies sempre recordaré aquella frase; "S'ha de volar lliure." La teva llibertat, és el que t'ha conduït fins a la fi de la teva vida. Encara no m'ho crec, ahir estaves aquí amb mi, consumint les ultimes hores de cap de setmana, ara també estic amb tu, però... no respires. Abraça'm fort! Respira! si us plau... Les llàgrimes van caient dels meus ulls com l'aigua que raja de la font de la plaça, encara te'n deus recordar, les hores que passàvem en aquell porxo.
Què hi feies en aquell cotxe? ni tan sols els coneixies.
No sé on coi vas quan et mors, algún dia ho veuré, com tothom! Però tu no aniràs massa lluny, perqué a cada racó on jo estigui, tu també estaràs present!