Gràcies, dones prenyades!

Ja ha passat un mes, Déu meu qui ho diria! des del dia de Sant Esteve i no només no he acabat amb la meva vida, sinó que tot ha canviat una mica.

Vaig acabar el llibre "El món segons Garp" i no he tornat a pensar-hi, perquè si no em passa res és que així ha de ser, de moment. Durant els 3 mesos que he estat a l'atur he absorbit tots els programes de successos, política i premsa rosa que he pogut, i de totes les dones mortes en mans de la seva parella, en tots els crims i accidents ocorreguts i en totes les catàstrofes naturals, en cap apareixia el meu nom com a víctima.

Ningú m'ha gravat amb el seu mòbil mentre em donava clatells al cap ni m'han robat la bossa. Bé això tampoc no hauria estat cap desgràcia, ja que no tinc un euro; el que també ha portat que no em gasti diners a les estrenades rebaixes d'hivern. Encara que, degut a les llargues hores que he tingut per passejar i mirar botigues durant l'atur, ja no em quedaven ànsies de comprar roba... bé, això i que amb els diners de la liquidació de la última feina i la visa que em va enviar el banc a casa, a l'octubre, em vaig gastar 1800 euros en roba i complements i trobo que no em fan falta més vestits fins que arribi el bon temps.

Com vaig dir a Sant Esteve, vaig deixar la SERTRALINA. Però anava com borratxa pel carrer, em marejava, i l'he tornat a prendre quan he començat a treballar de nou.

Perquè he trobat una feina. Bé, me l'han trobada. Una ETT, em va trucar un dia i em va preguntar si em venia de gust substituir a una noia, a una oficina, que estava a punt de parir. Jo no en tenia gens ni mica de ganes, però oferien molta pasta (o es passen o es queden curts, no ho entenc) i vaig anar a l'entrevista. El dia de reis em van informar que havia estat seleccionada.

Si ho arribo a saber, no em dono d'alta de l'ADSL. Ho vaig fer per poder buscar feina còmodament des de casa, a INFOJOBS, i ara sense buscar-la l'he trobada.

A més, crec que aquesta feina va per llarg, ja que falta un mes perquè aquesta noia peti, desprès vindran les 16 setmanes de baixa i un mes de lactància, i s'està pensant si un cop exhaurits els permisos, fer mitja jornada o demanar excedència. De fet, agraeixo que les dones treballadores tinguin fills, així persones com jo, immadures per tenir nens o sense parella per poder-los tenir, puguem treballar de tant en tant.

I ahir una companya ens va anunciar al despatx del cap que també estava embarassada d'un mes, o sigui que ja tinc ocupat tot l'any que ara s'enceta.

A aquest, el jefe, sí que m'hauria agradat de gravar-lo amb el mòbil quan va rebre la notícia. Se li va treure de sobte el moreno que portava de les Seychelles. Sort que no sap que ha contractat una persona que està com un llum i que pren medicació per controlar el seu trastorn de personalitat. Però alguna cosa sospitarà quan li hagi d'entregar el justificant de la propera visita que tinc amb el psiquiatra al centre de salut mental. Pobre home!