Gràcies (culpa)

Un relat de: ciosauri

Gràcies, moltes gràcies. Gràcies als membres dels jurats que m'han seleccionat un text o m'han declarat finalista he mantingut l'ànim i he continuat. I gràcies als que han considerat que els meus relats no tenien cap mena d'interès (que han estat molts més que els anteriors, cal dir-ho) no m'he enfilat més del que tocava i els meus peus han seguit en contacte amb la mare terra; ells -i elles, bastants menys, també cal dir-ho- m'han ajudat a tenir paciència i prudència, a no considerar tot el que surt del meu bolígraf com a pura genialitat i mereixedor de comunicació immediata. Més d'una vegada i més de dues, tot revisant un text presentat en un concurs i rebutjat -al meu parer injustament, no cal dir-ho-, m'he trobat amb les mans al cap i he hagut de reconèixer que m'hauria mort de vergonya si s'hagués publicat. Al cap d'un temps, curiosament, se'm fa evident que s'ha de canviar això, i allò, i allò altre, o que no hi ha solució possible i que val més endreçar-ho al calaix definitivament. Sí, estic molt agraïda als membres dels jurats per haver-me estalviat desastres en la meva carrera literària, però de tota manera, amb el temps que hi portem tots plegats, potser ja seria hora que em premiessin alguna cosa, no? De qui serà la culpa si abandono? Ho sento, però ho havia de dir.

Comentaris

  • Divertit,...[Ofensiu]
    rnbonet | 22-02-2007

    ...irònic, despreocupat, vivencial... Amb una bona dosi de paciència pels esdeveniments literaris.
    Hi ha "fusta" a l'escrit, que podria servir de pròleg d'un recull de relats -autoeditats o no-.
    PS. Jo també recorde l'escola franquista. I el relat que presente volia ser un homenatge a una gent que res tenia a veure amb ella... i que, a més a més, feia classes. Més o menys, és quasi autobiogràfica.
    Salut i rebolica, xicona!

  • Gràcies al quadrat, Vicenç[Ofensiu]
    ciosauri | 21-02-2007

    Gr`´acies pels ànims, pels que em dònes explícitament però també pels altres: el text intenta reflectir un sentiment viscut i força comú, i amb el teu comentari sembla que funciona. La veritat és que ja he guanyat alguna coseta... I gràcies encara pels consells, i per dedicar-me una mica de temps! Una abraçada!!!

  • Et sabria greu, t'ho asseguro[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 19-02-2007 | Valoració: 10

    Gràcies, d'entrada, pel teu comentari a Feliç carrera literària. És un relat força especial per mi, ja t'ho deus imaginar, perquè. I no ha quedat finalista a cap premi ni res de res. Però no per això ha deixat d'ésser finalista.

    Ve Sant Jordi. Hi ha un munt de petits -grans-concursos literaris. De moment, ja he participat a uns quants (no recordo quants, ho admeto). Potser no en guanyaré cap, enguany, però per intentar-ho, no quedo.

    T'entenc. Finalista, accèssits, i el premi no arriba. Però:

    A) Finalista i accèssit és molt, ja! Té el seu valor, i l'hi hauries de donar. És una bona línia, aquesta. M'he desanimat moltes vegades, jo. He participat a un munt de concursos i hi havia llargues èpoques, al principi, que no aconseguia ni això, ni quedar finalista. Però no m'ho he plantejat mai, deixar d'escriure. De debò, insisteix. Val la pena.

    B) El relat que t'acabo de llegir està ben escrit, està ben portat, i per això mateix insisteixo en els ànims que voldria transmetre't. El panorama literari català és el que és i està com està, però no per això t'hauries de fer enrere. Escriure va més enllà dels premis literaris. Tot arribarà. Si no penses en els premis, escriuràs amb més fluïdesa. Després, busca conseller/a, rigorós, que et "flagel·li" el text perquè tu puguis treballar-lo. I, en acabat, entra a www.gencat.cat, Dept. de Cultura, secció Premis Literaris en Català, i escull. N'hi ha un munt. Obvia, almenys de bon començament, aquells que et demanen un text d'unes determinades característiques o limitacions temàtiques. Potser llavors aquell text no et servirà de res més, no sé si m'explico.

    Escriu i prou. Els premis vindran.

    I quantre notes, per acabar, d'aquest Gràcies. Molt ben escrit, molt polit, sense faltes (això fa que els membres d'un jurat llegeixin més enllà de les quatre primeres línies. Això i que enganxi una mica, és clar). Per tant, un punt a favor. Però la ironia que has volgut transmetre queda una mica descafeïnada. Podries haver satiritzat molt més, "burlar-te del mort i de qui el vetlla", per entendre'ns. Amb un llenguatge triat, florit o neutre, anar injectant ara una ironia per aquí, ara una conya per allà...

    No està gens malament, però insisteix. Revisa. I quan guanyis un primer premi, oblida'l. Escriu, demana consell, revisa i torna a enviar. I quan l'hagis col·locat amb un altre premi, torna a oblidar-lo. Perquè l'important és que t'agradi escriure. Un gust que va més enllà dels grans premis literaris.

    Molta sort. Si la busques, la tindràs.

    Una abraçada molt forta, ciosauri, i gràcies pel comentari. Un comentari que m'ha permès conèixer un pessic de la teva obra.

    Salut,

    Vicenç

  • Els esforços[Ofensiu]
    Ignasi Boix Roure | 07-02-2007

    que fa algú que prova d'escriure i l'alè que necessita. El cop a l'espatlla que t'ajuda a tirar endavant. La incertesa que se sent davant dels propis textos (no hi ha res més difícil que ser objectiu i crític amb el text que ha escrit un mateix). Tot en forma de discurs. M'ha semblat enginyós i ben escrit. Potser hi ha alguna frase que podria polir-se una mica més, però és directe i clar, i aborda un tema que tots els que tenim l'afició (o la necessitat) seriosa d'escriure podem entendre molt bé.
    Per cert, he llegit el comentari que m'has escrit i m'ha agradat molt. De fet, el què assenyales (la solitud, una solitud que potser va una mica més enllà de la solitud física, efectiva) és la base del relat, i respecte de la pregunta que em fas de si amb l'andròmina es sent acompanyat o és que la soledat de fons només es pot suportar oblidant-la -de tant en tant-amb l'andròmina? Jo m'inclino més per la segona. Em sembla que cadascu troba la seva pròpia "andròmina" per oblidar-se de si mateix: per alguns és el fútbol, per altres els ordinadors, per uns altres la literatura...
    Gràcies pel comentari. Les crítiques afinades sempre s'agraeixen.
    Que vagi bé.

  • Jrejeje[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 29-01-2007

    Si... un bon discurs una bona manera de dir-li al jurat que t'ha de premiar oi? Divertit i crític. Molt é. No et coneixia, però he vist un coment teu a un relat meu. Seguiré llegint a veure, però de moment m'agrada el teu sentit del humor crític.

  • Perquè escrivim?[Ofensiu]

    L'únic jutge de la teva feina ha de ser el teu cor. Tots escrivim per agradar, però sobretot escrivim per viure. Tot i així, tot i que ho sé, jo també necessito paraules amables per continuar endavant. :-)

    Petons.

    Espero que ens continuem llegint mutuament.

  • entre tendre i divertit[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 15-01-2007 | Valoració: 9

    veig que fa poc que ets entre nosaltres: benvinguda!

    divertit això dels jurats i els premis..., i l'amenaça de deixar-ho si no et premíem, que graciós!

    M'ha fet gràcia això que havies de fer quekciom a les 4 de la matinada. Jo escric perquè així venço l'angoixa que és una companyia que no desitjo, gens!

    m'ha agradat molt conèixer-te! Per a MOOOLTS ANYS, ciosauri! Un petó.

l´Autor

Foto de perfil de ciosauri

ciosauri

22 Relats

101 Comentaris

33884 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nascuda l'any 1957 a Palafrugell, he llegit i escrit des de sempre, però els meus textos no van sortir de l'àmbit familiar fins el 2001, quan em vaig decidir a participar en un concurs de relats de TV3 per internet. Després de trobar el gust a tenir lectors més imparcials he continuat, i ara m'afageixo al que m'ha semblat un gran club de gent lectora i escriptora.
Rellegeixo el que he escrit. Potser us preguntareu: i què li va passar a aquesta dona el 2001? Doncs veureu, treballo en un arxiu i aquest any varem canviar d'edifici, i alguna cosa havia de fer a les quatre de la matinada quan em despertava amb uns ulls com taronges pensant en la feina; alguna cosa sense fer fressa per no despertar a la família, és clar. I d'aquí va venir tot plegat...
mcsauri.blogspot.com.es