GRÀCIES AL LLAMP

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Era una tarda d’estiu que de sobte una gran nuvolada va ennegrir el cel. De cop i volta unes grans gotes de pluja van tacar el terra i per la finestra oberta va entrar olor de terra mullada. La Remei asseguda en una cadira de fusta teixia un dels dos jerseis de nadó iguals, esperava bessons per ben aviat i va sospirar una mica alleujada. Per fi una mica de aire fresc, tenia tanta calor. I es va tocar el front amb la ma i va veure el tenia moll de suor.

Es va sentir un gran espetec , com una flamarada i desprès un gran tro. El vell roure de davant la finestra es va esquinçar pel mig, el llamp l´havia tocat de ple. Espantada es va tocar el gros ventre i va veure que no li havia passat res i va
donar gràcies a Deu. El marit va arribar corrents i la va iabraçar ben fort, duia el espant a la cara.

Endemà la Remei al hospital mes proper va donar a llum a dues criatures, dues nenes que semblaven un calc,bessones idèntiques , els van anomenar Laia i Lidia , inclús els familiars mes propers els costava de diferenciar.

Varen créixer com qualsevol nen, sols tenien una particularitat que els diferenciava a altre mainada ,a part de ser tant iguals ,sense pronunciar un mot s’entenien ,es llegien el pensament. La telepatia era fenomen natural en elles.
Els pares mai ho digueren a ningú. Es el llamp deia la mare, alguna cosa va passar.

Un dia quan tenien dos anys la Laia va córrer cap a la mare i li va dir. Mama corre la Lidia ha caigut al pou de casa la iaia. La mare va agafar el telèfon de la seva mare ,
efectivament en un descuit de l’avia enfilant-se en el ampit del pou s´havia
precipitat dins. La seva germana al donar la veu d´alarma la va salvar.

Les úniques que gaudien del seu do eren les noietes, sobretot al ser mes grans. A l’hora de fer un examen de una matèria que la una dominava mes que l’altre ,solien ajudar-se mútuament. Posaven les ments en contacte i ja estava.

Ara proven de llegir ments de nois. I tot gràcies el llamp es diuen rient.


Comentaris

  • Molt simpàtic[Ofensiu]
    Materile | 22-02-2016 | Valoració: 10


    Un relat molt ben trenat, àgil, que sap captar l'atenció amb un bon final. M'ha agradat molt.

    Una abraçada,

    Materile

  • Quin perill![Ofensiu]
    Vicent Terol | 22-02-2016

    M'agrada la manera en com has introduït la telepatia al relat: una mena de poder, secret de família, semblant a allò que diuen sobre "tenir gràcia".

    Quin perill amb els xics adolescents, no? ;)

    Bon text!

  • La fantasia...[Ofensiu]

    La fantasia sempre sobrevola pels teus relats. A veure, a veure on aniran a parar aquest parell de noietes!
    —Joan—

  • Un relat amb màgia [Ofensiu]
    Karin | 05-02-2016 | Valoració: 10

    A tu t´agrada molt la màgia , trobo que això es bonic ,que seria el mon sense una
    mica d´imaginació i sentit del humor. Et continuaré llegint els teus escrits desprenen sempre calidesa .

  • Que vigilin[Ofensiu]
    garbi24 | 03-02-2016 | Valoració: 9

    Ara amb els noisnsi no van amb compte si que cauran llamps......i dels grossos

  • Vibracions[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-02-2016 | Valoració: 10

    Segur que el llamp va tenir molt a veure en la seva unió. És com si fos el seu pare elèctric. Una descàrrega de ions positius les ha unit per sempre. Una abraçada, Montserrat.

    Aleix

  • La màgia del llamp![Ofensiu]
    llamp! | 03-02-2016 | Valoració: 10

    Ostres Montse,

    No saps quina il·lusió em fa fer aquest comentari... No només perquè em faig dir llamp! a RC, sinó pel teu relat, tan original i que potser és ben real.

    Les bessones Laia i Lídia = LL = LLAMP!.... La vida és ben misteriosa a vegades i ens aguarda sorpreses.

    Els llamps no cauen arbitràriament... Els llamps són intel·ligents i saben on han de caure... Encara que a vegades causin desgràcies i espants... La vida és una mica així, de cop i volta tot es transforma i canvia... De cop i volta, un gir inesperat en la teva vida o en el teu entorn pot ser l'inici de quelcom molt bonic o desastrós, però no et pot deixar indiferent.

    Celebro que aquestes bessones s'entenguin tan bé i connectin una amb l'altre... Una va salvar a l'altre i això és significatiu... Significa que en aquest món, els germans, que són la resta de la humanitat, tenim molt en comú i tenim uns destins lligats els uns amb els altres... en tot allò bo i dolent, però sobretot en allò bo i que ens ajuda a viure millor o a superar obstacles o difiicultats.

    El teu és un relat breu, però m'hi sento identificat. No sé com dir-ho, em sento feliç que un llamp! com jo, en una tarda d'estiu hagués pogut crear màgia, per uns instants... a pesar del pobre roure que li va tocar el rebre!!!!

    Una abraçada cibernètica!

    Ens llegim!




    ll.

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321287 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.