Cercador
GRÀCIES AL LLAMP
Un relat de: montserrat vilaró berenguerEs va sentir un gran espetec , com una flamarada i desprès un gran tro. El vell roure de davant la finestra es va esquinçar pel mig, el llamp l´havia tocat de ple. Espantada es va tocar el gros ventre i va veure que no li havia passat res i va
donar gràcies a Deu. El marit va arribar corrents i la va iabraçar ben fort, duia el espant a la cara.
Endemà la Remei al hospital mes proper va donar a llum a dues criatures, dues nenes que semblaven un calc,bessones idèntiques , els van anomenar Laia i Lidia , inclús els familiars mes propers els costava de diferenciar.
Varen créixer com qualsevol nen, sols tenien una particularitat que els diferenciava a altre mainada ,a part de ser tant iguals ,sense pronunciar un mot s’entenien ,es llegien el pensament. La telepatia era fenomen natural en elles.
Els pares mai ho digueren a ningú. Es el llamp deia la mare, alguna cosa va passar.
Un dia quan tenien dos anys la Laia va córrer cap a la mare i li va dir. Mama corre la Lidia ha caigut al pou de casa la iaia. La mare va agafar el telèfon de la seva mare ,
efectivament en un descuit de l’avia enfilant-se en el ampit del pou s´havia
precipitat dins. La seva germana al donar la veu d´alarma la va salvar.
Les úniques que gaudien del seu do eren les noietes, sobretot al ser mes grans. A l’hora de fer un examen de una matèria que la una dominava mes que l’altre ,solien ajudar-se mútuament. Posaven les ments en contacte i ja estava.
Ara proven de llegir ments de nois. I tot gràcies el llamp es diuen rient.
Comentaris
-
Molt simpàtic[Ofensiu]Materile | 22-02-2016 | Valoració: 10
Un relat molt ben trenat, àgil, que sap captar l'atenció amb un bon final. M'ha agradat molt.
Una abraçada,
Materile -
Quin perill![Ofensiu]Vicent Terol | 22-02-2016
M'agrada la manera en com has introduït la telepatia al relat: una mena de poder, secret de família, semblant a allò que diuen sobre "tenir gràcia".
Quin perill amb els xics adolescents, no? ;)
Bon text! -
La fantasia...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 09-02-2016
La fantasia sempre sobrevola pels teus relats. A veure, a veure on aniran a parar aquest parell de noietes!
—Joan—
-
Un relat amb màgia [Ofensiu]Karin | 05-02-2016 | Valoració: 10
A tu t´agrada molt la màgia , trobo que això es bonic ,que seria el mon sense una
mica d´imaginació i sentit del humor. Et continuaré llegint els teus escrits desprenen sempre calidesa . -
Que vigilin[Ofensiu]garbi24 | 03-02-2016 | Valoració: 9
Ara amb els noisnsi no van amb compte si que cauran llamps......i dels grossos
-
Vibracions[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 03-02-2016 | Valoració: 10
Segur que el llamp va tenir molt a veure en la seva unió. És com si fos el seu pare elèctric. Una descàrrega de ions positius les ha unit per sempre. Una abraçada, Montserrat.
Aleix -
La màgia del llamp![Ofensiu]llamp! | 03-02-2016 | Valoració: 10
Ostres Montse,
No saps quina il·lusió em fa fer aquest comentari... No només perquè em faig dir llamp! a RC, sinó pel teu relat, tan original i que potser és ben real.
Les bessones Laia i Lídia = LL = LLAMP!.... La vida és ben misteriosa a vegades i ens aguarda sorpreses.
Els llamps no cauen arbitràriament... Els llamps són intel·ligents i saben on han de caure... Encara que a vegades causin desgràcies i espants... La vida és una mica així, de cop i volta tot es transforma i canvia... De cop i volta, un gir inesperat en la teva vida o en el teu entorn pot ser l'inici de quelcom molt bonic o desastrós, però no et pot deixar indiferent.
Celebro que aquestes bessones s'entenguin tan bé i connectin una amb l'altre... Una va salvar a l'altre i això és significatiu... Significa que en aquest món, els germans, que són la resta de la humanitat, tenim molt en comú i tenim uns destins lligats els uns amb els altres... en tot allò bo i dolent, però sobretot en allò bo i que ens ajuda a viure millor o a superar obstacles o difiicultats.
El teu és un relat breu, però m'hi sento identificat. No sé com dir-ho, em sento feliç que un llamp! com jo, en una tarda d'estiu hagués pogut crear màgia, per uns instants... a pesar del pobre roure que li va tocar el rebre!!!!
Una abraçada cibernètica!
Ens llegim!
ll.
Valoració mitja: 9.8
l´Autor
464 Relats
1635 Comentaris
321287 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquèa dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.
Últims relats de l'autor
- FÀBRICA DE PARAULES
- NAGHIB MAHFOUZ I KHAN EL KALILI
- L´ELEFANT D´EGIPTE
- TROBADA AMB ISIS
- ELS COLOSSOS DE MÈMNON
- DE LUXOR A ASSUAN
- LES QUATRE PASSAREL-LES I EL NIL
- AEROPORT DE LUXOR
- UN AVIÓ DE CINQUANTA ANYS
- COSIR AMB ELS MORTS
- MARISCADA AL CAIRE
- ELS ULLS DEL NIL
- Somnis d’ estiu
- MALEÏT TRETZE
- Sant Jordi