GR-31 ( XIV )

Un relat de: 94_desertrose

XIV. SANGA- OUAGADOUGOU

Aquest és un dia emocionant i trist alhora.
El grup "transsaharià" es dissoldrà: la majoria retornaran pel mateix camí que han arribat en direcció nord fins a Espanya i uns pocs continuarem buscant el sud per terres africanes.
Els que tornen ja han marxat i nosaltres ens posem en moviment una mica més tard: Burkina ens espera!!

Carreguem el cotxe i iniciem el nostre viatge parlant sense parar de l'experiència viscuda fins ara.
Ens movem lentament, com si necessitéssim gaudir de cada segon per a no oblidar-ho mai: parem a saludar a uns nens en un poblat Dogon, travessem les muntanyes que separen Mali de Burkina parant allà on les vistes són més que espectaculars... I entre una cosa i una altra, travessem la frontera i ens parem en el primer poble que trobem.

Allà la benvinguda ens la donen els voltors, com aquí els coloms, vaja!!

Parem al poble i preguntem al primer que trobem per algun bar on poder descansar i fer un "kit-kat", l'arribada a Burkina l'hem de celebrar!!
La primera persona a qui preguntem, ens deriva a una altra i així fins a quatre vegades i finalment algú ens guia a una terrassa interior vigilada contínuament pels voltors-coloms.
I asseguts a la terrassa del bar, convidem al nostre guia a una cervesa i ell ens ho agraeix tant que ens convida a passar uns dies al seu poble.

El nostre guia ens explica on estem, on està el seu poble, es desfà en elogis i ens proposa una petita estada per a conèixer a tota la seva família durant un parell de dies.

Avui, vist des de la llunyania, potser hauríem d'haver acceptat la proposta, però en aquells moments vam decidir dir no.

I després d'aquell agradable descans, vam continuar conduint cap a Ouaga, la idea era arribar-hi aquella nit i ho vam aconseguir.

Arribant a la capital de Burkina al viatger el pot envair la sensació de ser l'únic cotxe que es mou per aquella enorme ciutat: bicicletes i motos arreu!!
Es necessiten més ulls dels que tenim per a ser capaç d'estar atent a tots els vehicles, indicacions, persones i animals en moviment.
És realment sorprenent i crec que cap viatger m'ho podrà negar.
Ja és un impacte arribar a Ouaga amb avió, doncs que la imaginació corri molt més que la lògica si s'arriba amb cotxe!

Després del primer impacte, ens centrem per buscar allotjament.
Mirem i remirem tota la informació que portem (que no és molta, la veritat) i decidim anar provant sort.
Finalment aconseguim trobar un hotel on ens hi instal·lem i (evidentment) no ens podem estar d'anar a fer un volt, un volt que inclourà un sopar al mig d'Ouaga.
Caminem pels carrers de la capital aromatitzats amb perfums d'infinites barbacoes a peu de carretera i mentre parlem relaxadament, decidim seure en una terrassa plena de gent.
Allà ens prenem alguna cosa i acabem sopant en el mateix lloc demanant a una de les persones, que està darrere una barbacoa, que ens cuini el menjar cru que té al seu costat i que hem escollit fa dos minuts.

El inici a Burkina no podia haver estat millor: et porten el sopar a la taula amb un plat de plàstic i una dona "immensa" et serveix una cervesa fresca mentre tu vas xerrant i (sobretot) gaudint i somrient en cada gest.

Ha estat un inici i una fi sorprenent i inesperada en el primer dia d'aquest "nou" viatge a Àfrica.

Aquella nit ens vam deixar portar per la màgia africana i amb les emocions a flor de pell, vam deixar-nos atrapar pels somnis que no ens atrevim a tenir en el nostre món rutinari, en el nostre present i en l'aquí i ara.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer