Gotes de pluja contant una historia de amor

Un riu de gent m’arrossega endins i jo intento amb totes les meves forces nedar contracorrent per veure’t. Surto al carrer sense nom, buscant-te entre mirades dels desconeguts en paraigües, al final et veig mirant nerviosa l’hora al mobil, com si pensessis que com havies fet tard jo hauria marxat.

La teva mirada que em talla la respiració, es troba am la meva i per un moment el món es para, sota la pluja constant. Em somrius i t’apropes a mi i els meus llavis peregrins es troben am els teus. M’abraces i em xiuxiueges a cau d’orella que m’has enyorat molt, i em fas l’home més feliç.

M’acaricies la mà i em mires directament, jo no puc aguantar-te la mirada, sempre em provoques aquest neguit insuportable de pèrdua de control sobre el meu cos. Veus que he estat mig plorant pel problema que tantes vegades te contat, i m’assegures que tot s’arreglarà, que jo no he fet res dolent.
Quan estic amb tu tots els problemes desapareixen, el món es difumina entre les gotes fredes que cauen del cel, i sol quedem tu i jo, entregats en un petó, els dos sols en tot el planeta