gotes d'alliberació

estic escoltant el bruce springsteen, m'he baixat el live in barcelona fa pocs dies. m'agradava molt de petit. ara em trobo bé. tinc l'amor lluny, però em trobo bé, perque el sento. i què hi ha, com sentir amor? res és comparable a una batalla per l'amor. hi ha moments que es fa difícil. però si és necessari, passaré per això. encara que mai arribi a aconseguir el que vull. perque és amor pur. i m'agrada sentir-lo. és molt alliberador.
és com un pont per sobre d'aquell mar de taurons que mai has pogut atravessar. és màgia, també. el cor batega realment per una veritat.
avui és divendres. això em dóna l'avantatge de saber que m'ho puc passar bé aquesta nit. i el contacte de l'amor amb la nit, em fa sentir-lo més a prop, encara que no sigui allà on jo seré.
suposo que el contacte humà de la nit m'apropa a l'amor, perque fa que se senti més evident, que hi hagi una raó glorificadora per a lluitar.

ara, davant de l'ordenador ( és que em fa mandra escriure primer en un paper perque després ho haig de copiar tot ) no em sento confós. em sento lliure per escriure el que em doni la gana. bé, tot no, hi ha coses que serien força escandaloses ( a vegades m'hi acosto ).
la veritat és que no sé el que escriure, però les paraules em surten. m'agradaria escriure sobre el sentit de la vida. el meu germà diu que la vida no té cap sentit. a vegades, això sembla una veritat total. però ara estic de bon humor. encara que, i ho haig de dir, em sento com censurat. ja he dit que segons quina cosa no l'escric. i m'agradaria. són coses personals en contra d'aquesta humanitat que se'm vol menjar per vomitar-me com a màquina. però ara em sento una mica com aquella cançó de la polla records, "y ahora qué?"

no tinc ganes de follar. quan era adolescent, i també una mica després, només pensava en follar. però ara, com he dit més amunt, sento amor. és cert que es poden barrejar ambdues coses. però sento un amor tan alliberador que no necessito pensar en sexe. a vegades hi penso. i em faig les meves palles i tot això. però no té importància.

em posaria a parlar sobre la meva vida com un boig. no m'agrada que sigui una vida secreta. ara escolto "prove it all night", una cançó que em fa creure en els miracles, potser perque la melodia se'm fa romàntica. aquest món està molt boig. avegades em pregunto si realment existeixo, i cap a on vaig. tinc la sensació de ser en un vaixell pirata perdut enmig de l'oceà, i pot passar qualsevol cosa, puc anar a parar a qualsevol lloc.

-tens ganes de follar?
-jo? perquè?
-perque t'ho diu l'instint.
-a mi l'instint no em diu això. follar és massa repetitiu.
-doncs què et diu, l'instint?
-que segueixi buscant quelcom que encara no sé què és, però està en algun lloc.

"darkness on the edge of town". ( la foscor dels afores de la ciutat ). aquesta cançó m'inspira una ciutat màgica, on els afores són el seu major encant. hi ha tot el que hi vulguis trobar, perque és la teva ciutat. no em refereixo ni a sabadell, ni a barcelona, ni a mataró. és la teva ciutat. la que et guarda els somnis. aquella que a vegades sembla impossible... però no, hi és.

ciutats envaïdes pel tedi de la normalitat... per què? perque des del principi ens ho mostren així. però l'esperit ha de ser el guanyador, per sobre de les cases que només reflecteixen l'olor tan desesperadora de la normalitat.

"empty sky". aquesta no la conec. suposo que és recent. perque quasi tot l'antic ho conec.

perquè tenir por? i por de què? no som en un món lliure? ja sé que la majoria de vegades sembla que no. però i les incògnites d'aquest univers? no el coneixem prou, com per treure'n una conclusió. físics i astrònoms, fins i tot químics, poden i creuen que tenen el dret d'afirmar que és finit. però la típica pregunta: què hi ha darrere d'una cosa finita? perque: com podem suposar que el nostre cervell ho pot endevinar tot? què collons: sempre hi haurà misteris, i el qui es creu amb la possessió de tot el coneixement es priva de la gran aventura.

fins una altra.