Gota instantània: mar històric.

La gota s'escau lentament, adaptan-se a les rugositats d'un món, mentre la blanca llum del sol es difumina en milers d'aberracions cromàtiques, deixant restes de matèria aquosa per on passa...

El llarg camí de la vida s'enregistra lentament amb el pas del temps: segon a segon es va teixint el present fruit d'una troca del futur, que hom cultiva... Cal dir també, que es produeix una paradoxa ja que el temps va molt depressa alhora que, gota a gota, es va detrimint la vida.
Aquest camí, ple de trasbals i tildat d'insegur, es dóna complementariament al que podriem anomenar vida.

I es que així és la vida: Ens adeptem a allò que tenim, mentre el pas del temps... ens fa veure un món de colors i il·lusions, falsejats pels nostres sentiments, que ens van modulant l'estat anímic.

La gota cau - tal com la vida segueix - fent ús del poc temps que se l'hi ha assignat per diluir-se finalment dins la aigua del mar històric... on tots som oblidats dins els calaix dels records.