Gota de llum

Un relat de: nana_17

Enmig de la foscor he vist un petita gota de llum.
Era d'un blau tan clar com el cel serè un dia d'estiu i transmetia la mateixa brillantor, que la que transmet la lluna en una de les nits més romàntiques que puguin existir,com aquella nit de Romeu i Julieta en que es declaraven un amor prohibit amb una
lluna que els protegia.

Aquesta petita gota de llum m'ha recordat a una petita esperança, a un somriure tímid als llavis d'un malalt, a la mirada de declaració de la persona que estimes o a la simple abraçada d'algú que trobaves a faltar.

La petita gota m'ha recordat a l'alegria, el somriure de l'enamorat, a la mirada ardent de la lluna, a la tranquil·litat del mar serè o al somriure d'un nen petit.

I ara sé que no tot sempre és fosc, perquè a cada instant, en cada moment, pots apendre a veure i trobar aquella petita gota de claror, d'amor i d'ilusió.

Comentaris

  • Petites gotes...[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 28-10-2008 | Valoració: 10

    ... com aquest relat teu ens omplen d'esperança cada dia!!!

    Enhorabona pel relat!

  • Gota a gota...[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-06-2008

    Has escrit un text metafòric i reflexiu que transmet serenor i positivisme.

    Estic totalment d'acord amb tu: en qualsevol moment, pots trobar un raig de claror en mig de l'obscuritat, trobar un amor, rebre un somriure lluminós, ... És important intentar mantenir les il·lusions, recordar els somnis, tenir els ulls del cor ben oberts, més que els de la cara!
    Ja que parlem de visions, em permeto oferir-te un relat que penso que et pot agradar: Desitjos des de l'obscuritat ( només has de clicar damunt les lletres de color per anar-hi ). Si ho llegeixis, ja em diràs què opines...

    Ara t'envio una abraçada blava,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de nana_17

nana_17

63 Relats

72 Comentaris

60695 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,
xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.

Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.

Supersticiosa? No pas

Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.

És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.

Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.

Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!


Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima

Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món


Una abraçada forta i un somriure càlid!