Gos bo

Després del diagnòstic del doctor Carles poques coses es poden afegir a la definició de l’statu quo del relat.
El que sí es nota és una necessitat desesperada de deixar enrere els espectres del mal que no paren de burxar i reobrir les velles ferides. La llista de referents és gairebé exhaustiva: “olors velles, penjar el que queda de mi, si deixo el meu cos potser podré descansar, dolor negre, quelcom sense veu que tiba tots els músculs endintre, el mal, el mal, crema i crema, treure’m això que em fa sofrir...”; fins que no queda cap més remei que l’acceptació, com fa el gos de la faula que es mostra transigent amb la cadena a què el lliguen cada vespre per tal d’assegurar-se el menjar.
No és el gos –pobre animal!- són els fantasmes de la por, emboscats sota el coixí.
I, mentrestant, l’amor es queda en gris primordial, els pulmons són l’estígia fatal, hom enfolleix potser per sobreviure, la vida és una aventura perillosa, sotrac mortal però no definitiu... En fi, malsons de matinada. “Em desperto perduda i tremolant; molla i freda”; però viva!

Una cosa més. D’ençà que vaig llegir el teu comentari al relat de Lindgren, començo a lligar alguns caps. O tal volta m’equivoco.

Excel•lent relat. Demostres una habilitat extraordinària a l’hora de marcar els temps i les pauses necessàries per aconseguir una narració dramàtica intensa i creïble.

Raül

Tenia raó Rousseau? Som tots gossos que neixem bons i que esdevenim dolents davat les inclemències de la societat? Pot ser l'amor una experiència emancipadora?
Tenim tantes preguntes i tan poques respostes!
Aquest conte interroga, ens interroga, sobre la gènesi del mal, sobre el dolor, sobre la soledat. No busca sortides. La literatura marca preguntes, no proporciona respostes.
Com fa l'allan, de nou construint un paisatge asfixiant on es catalitzen els temors, les angúnies, els traumes quotidians, bastits en un paisatge, una atmosfera, d'asfixiant clima oníric.
Aquest cop ens en sortim, perduts i tremolant, molls i freds, buscant en la llum del voltant l'esperança. Potser el dia ens portarà a la purificació, com en la catarsi de la tragèdia grega haurem sobreviscut per trobar una nova possibilitat de viure.
Una abraçada,
franz

Gairebé tots els teus relats contenen una bellesa pròpia que els fa inconfusibles; una formosor tenyida per la crua realitat de la vida que arriben a l'ànima del lector com foc que crema, però alhora escalfa. Tens molt de vocabulari i molta imaginació. Felicitats!

Desitjo que passis unes Festes molt felices i que el 2012 t'empleni de joia.

Pilar

sabria sense por a equivocar-me, que el relat ve signat per allan lee.
Els teus relats , o la majoria, són estranys,diferentes, savis , cultes i de una bellesa extraordinària.

Mollt bones festes, estimada Sílvia,. Que, si aquest any no s'han complert tots els teus desitjos, ho facin el proper 2012.
Petons a dojo.

Nonna

Ens ofereixes un relat estremidor, lacerant, ple de conceptes i frases a cavall entre el malson i i l'inconscient col.lectiu. Furgues en el més recòndit de tu mateixa per trobar les imatges més rebutjables, les que no vodríem que formessin part del nostre conscient però que malgrat tot ens assalten a la nit o en la vigília com una mosca empipadora que torna una i altra vegada a posar-se en el nostre cos. I en sofereixes una metàfora, la del gos bo que es torna agressiu mancat de cura i afecte. Una magnífica aproximació al món de les tenebres en el qual t'enfonses de tant en tant i en surts amb una perla de les profunditats com aquesta. Una abraçada!

Realment aquest relat és la cadena d'un món angoixant que ens envolta. La protagonista el viu, el somia amb deliris i paranoies reals i no tant. Meravella d'unió entre la por, l'angoixa i la bellesa descriptiva. Fas de l'angoixa un monument literari. Fantàstic! Una forta abraçada i fins aviat!

Aleix

I també t'ho he dit moltes vegades. Per tot hi ha un temps sota el sol, Sílvia. És temps que en comptes de bocinets de la teva magnífica prosa ens donis un text llarg, llarg, molt llarg, una història que ens encongeixi el cor, ens el faci bategar de pressa i, també, ens faci sentir un bri d'aire fresc, de felicitat inusitada. Mentre ens haurem de conformar amb aquests trossets tan lúcids, encara que, d'entrada, semblin tot el contrari. La meva admiració que ja fa temps fas fidelitzar per sempre.

Ei, que se'm ha anat l'olla. Volia dir "No es por esperar més". Ho sento.

Has fet una descripció admirable, i angoixant, d’una depressió extrema, amb deliris paranoics, desitjos d’autòlisi, tota la patologia possible d’un intern en un centre psiquiàtric. Lliga amb les teves darreres produccions. I està descrit tan acuradament, tan real, que ens arrossegues al malson i ens contagies les pors, l’angoixa, el dolor, la nàusea. Ens fas patir i ens fas gaudir. No es pot esperar menys.

Davant de casa hi ha un bon gos que està emprenyat perquè els amos l'han deixat a fora i es veu que és molt sociable i vol estar sempre acompanyant-los i borda i borda i el meu gos li dóna suport bordant també, però fa tant de soroll que li he dit que calli, que això no va amb ell, el gos s'ha d'acostumar a estar també fora, potser els amos estan netejant la caseta i els destorba, i el gos ha estat una bona estona movent la cua i reivindicant que vol entrar, reivindicant no, suplicant que vol entrar, i mira a una banda i altra i no entén perquè no el deixant entrar a ell que és tan bo i els estima tant, i no es mou de la porta, ja no sap si és que no el senten, o és que no l'estimen, s'apropa a la porta i a través del vidre veu que els seus amos s'obliden d'ell. No hi pot fer res, més que esperar, confondre el seu cor i donar voltes pel jardí mentre passa el temps.

Escenes horripilants, neguits nocturns, abismes delirants, bèsties ferotges, vida morta.
Ets única, allan lee!
Petonets, i tota la meva admiració/estimació,

Mercè

Pour avoir si souvent dormi, avec ma solitude,
Je m'en suis faite presque une amie, une douce habitude.
Elle ne me quitte pas d'un pas, fidèle comme une ombre.
Elle m'a suivi ça et là, aux quatres coins du monde.

Non, je ne suis jamais seul, avec ma solitude.
...