Cercador
Golfes molt golfes
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Les golfes de Ca l'Abandó són entremaliades de mena. Són descarades. Són rialleres. Són trapelles. Són fugisseres. Són golfes golfes.
Quan la lluna els pica l'ullet es desencasten de Ca l'Abandó i volen amb ales que són teules lleugeres que volen gresca.
Les golfes salten amb potes que són parets segades que van perdent bocins de material i deixen un camí que la lluna, tota sol·lícita, recull amb una escombra de bruc d'estels agrests, que l'insòlit un secret ha de ser.
Les golfes s'airegen de valent, l'aire els fa pessigolles i cada andròmida allà acumulada i polsegosa agraeix l'alè d'aventura i allibera un somriure, bocí de vida.
Les golfes aventureres són audaces, ardides, decidides i no tenen por ni del gegant del pi ni del de la ciutat. Si hi topen els saluden amb una bafarada tèrbola per desentelar-se les finestres que ningú els netejava i on hi podia haver fet dibuixos amb l'índex qui hagués tingut ganes de jugar i crear com un infant. Els gegants es freguen els ulls o s'hi foten hòsties, incrèduls davant la inaudita aparició. O potser saluden matusserament, senyal de respecte que la por crea.
Les golfes de Ca l'Abandó continuen viatjant i s'aturen per jugar a golf a tocar del golf de No t'ho Creus. Inspiren aire marí, iodat i blau. Es ben esventilen. Enjogassades es capgiren i es situen a la superfície del mar. Aconsegueixen surar mediterràniement, fan un mort que fa viure més.
Quan les golfes restitueixen la seva normalitat Ca l'Abandó hi descobreix tresors de pirates, petxines fines amb lluïssors astrals, algues com teranyines i el cant d'alguna sirena cansada de tanta mullena.
Quan la lluna els pica l'ullet es desencasten de Ca l'Abandó i volen amb ales que són teules lleugeres que volen gresca.
Les golfes salten amb potes que són parets segades que van perdent bocins de material i deixen un camí que la lluna, tota sol·lícita, recull amb una escombra de bruc d'estels agrests, que l'insòlit un secret ha de ser.
Les golfes s'airegen de valent, l'aire els fa pessigolles i cada andròmida allà acumulada i polsegosa agraeix l'alè d'aventura i allibera un somriure, bocí de vida.
Les golfes aventureres són audaces, ardides, decidides i no tenen por ni del gegant del pi ni del de la ciutat. Si hi topen els saluden amb una bafarada tèrbola per desentelar-se les finestres que ningú els netejava i on hi podia haver fet dibuixos amb l'índex qui hagués tingut ganes de jugar i crear com un infant. Els gegants es freguen els ulls o s'hi foten hòsties, incrèduls davant la inaudita aparició. O potser saluden matusserament, senyal de respecte que la por crea.
Les golfes de Ca l'Abandó continuen viatjant i s'aturen per jugar a golf a tocar del golf de No t'ho Creus. Inspiren aire marí, iodat i blau. Es ben esventilen. Enjogassades es capgiren i es situen a la superfície del mar. Aconsegueixen surar mediterràniement, fan un mort que fa viure més.
Quan les golfes restitueixen la seva normalitat Ca l'Abandó hi descobreix tresors de pirates, petxines fines amb lluïssors astrals, algues com teranyines i el cant d'alguna sirena cansada de tanta mullena.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435701 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com