Gola de fusta

Un relat de: Filalici

La nit és estrellada.
Sona el so d'un ball,
el ball de la gola.

La lluna, dalt del cim,
dóna llum a la festa,
festa d'udol de llop.

Al bosc, sense cap por
hi camina la Caputxeta,
la Caputxeta Vermella.

Darrere dels arbres
s'hi amaga el llop,
el llop que vol fer festa.

Intento avisar-la,
se'm mor el crit a la gola,
la meva gola de fusta.

Comentaris

  • Encara que la poesia ens fagi sentir extranys....[Ofensiu]
    llamp! | 11-04-2008 | Valoració: 9

    la poesia és creació, i com a tal, ha de ser lliure, expressiva i inigual. Et felicito per publicar aquesta poesia senzilla i inofensiva. Sabràs que amb aquest títol "gola de fusta" estàs atribuïnt a la gola la característica de la fusta, que interpreto com que et costa d'empassar alguna cosa. La fusta és dura i sovint la utilitzem només com a moble, per tant, s'esdevé una gola amb propietats de moble. I què és un moble? Un moble es pot moure, intercanviar, es pot decorar....

    És un poema extrany, no ho nego, però la poesia està per fer de l'extrany... tot un món d'il.lusions possibles!

    Salutacions.

l´Autor

Foto de perfil de Filalici

Filalici

125 Relats

134 Comentaris

99134 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Sempre intentant trobar el camí cap a la "A" de l'Oceà Atlàntic... era petit i no me'n recordo gaire, tampoc tinc els vells exemplars del Cavall Fort, però aquelles historietes m'han quedat com un dels mites de la meva infància.

Per dir quatre paraules de mi: sóc de l'any 77, i sóc enginyer industrial. Escriure m'agrada, tot i que sempre ho he fet bastant esporàdicament. Trobar aquesta web m'anima a fer-ho més, senzillament per passar-ho bé una estona.

També em podeu trobar al meu bloc i al meu recull de haikus



R en Cadena

"La mjesus em va encadenar i jo he passat la cadena a esperitlliure i icarapapallona"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")