Gol a les golfes

Un relat de: Mena Guiga
En Blai i en Biel s'avorreixen tant tant tant que l'avorriment els farà un monument.

Els dos germans de set i vuit anys estan també enfadats: han tret la corrent -avís oficial- i durarà tota la tarda. No poden mirar la tele, subjugadora absoluta.

En Blai i en Biel han pujat a les golfes, per tenir un xic de claror. Els pares han sortit a comprar espelmes, tardes fosques de temps tristos de butxaques foradades, esperits frustrats i destins incertament terribles i certs.

La casa està hipotecada i no podran aguantar gaire. Els pares no tenen feina fa mesos. La casa està en venda.

Els nens ignoren la veritat que l'adjectiu 'inalterable' sembla que no deixa de fer seva. Viuen la infantesa, egoista infantesa.

En Blai agafa una pilota tova amb una imatge del Rop Poponja, un personatge que el poden trobar fins a la sopa. Hi ha màrketings asfixiants que comprimeixen i que són un fet de la vida tant com l'aire que respirem.

En Biel demana a la pilota de marcar gol al germà, per fotre'l, i somriu burleta.

La pilota, en canvi, sent alguna cosa indefinible que fa que desitgi picar contra una totxana que balla i que obligués a rascar-ne la pintura i que amagués una fortuna en monedes d'or que algú que va malviure gasívament no va gaudir i el seu fantasma ara ha de pagar-ho essent un nou humà, un executiu indigent.

No. Són golfes de casa unifamiliar de construcció recent i cap paleta hi ha deixat ni cinc apart d'algun residu de pixats.

El gol és un gol com qualsevol altre.




Comentaris

  • betixeli | 08-06-2013

    Per un moment hauria pogut ser la porta a una aventura com la dels Gunis, però malauradament ens has fet baixar del conte a la parada "crua realitat", amb un mig somriure d'infantesa, això si, molt ben entrellaçat.

  • l'ombra[Ofensiu]
    kurgan34 | 31-05-2013 | Valoració: 10

    M'agrada com deixes que, subtilment, l'ombra es vagi estenent, fins a planar per sobre el conte... a un altre nivell... amenaçant les vides dels dos nens.
    Aquesta punyetera crisi que ens han venut per salvaguardar el nivell de vida d'un grapat és una ombra que s'escampa pels cors... hi ha d'haver llum.

  • Cruesa[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 27-05-2013 | Valoració: 10

    Sí, entre la realitat i l'absurd victoriós, a vegades, no hi ha separació. Tant els lloguers, com les hipoteques, com els deutes, com les preocupacions familiars que van creixent, com els somnis de la canalla,... a vegades tot sembla un peix que es mossega la cua, a vegades apareix un peix gros que se'ns menja.


    Sergi

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

763 Relats

803 Comentaris

247799 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.



L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Des del 2012 fins enguany (som el darrer dia de gener del 2016) puc ser una novel·la que qui sap si en una altra existència escriuré, des de la ficció, l'amor, l'humor i una certa exageració. Agraint els personatges que hi han tingut cabuda.
Això depèn de l'energia que em toqui tenir: si és d'aire, costarà més, i si és amb un toc de foc, com ara, igual. La caloreta és per pendre-la al pati com una sargantaneta d'hivern i el vent per envolar el que es vulgui.

Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com