Cercador
Goig de tardor
Un relat de: BergadàLa tardor és avançada,
al novembre anem a entrar
i en la tarda assolellada
a l´indret de la finestra,
els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?
o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
aquest sí, el sento ben clar.
S´esforcen cara a la terra
per dir-li a la humanitat
que el tresor de la natura
l´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d´unes ocelles
o un prat d´un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,
i mirar-se un a elles
i de la pau disfrutar.
Comentaris
-
***[Ofensiu]Llibre | 26-07-2007
Té frescor. I malgrat no faci grans descripcions i extenses llistes farcides de qualificatius, resulta fàcil d'imaginar el paratge que se'ns mostra. Hi ha color i, sobretot, vida.
Fins la propera,
LLIBRE -
gracies a tots els lectors[Ofensiu]jbarcelo | 02-03-2006
voldria donar les gracies a tots els que llegiu aquests versos, ja fa quasi 4 anys que "bergueda" ens va deixar, i m'omple de goig, veure com si encara fos entre nosaltres.
Dono les gracies publicament a la persona que a publicat els versos en aquesta pagina, GRACIES, ja que cada vegada que entro en aquesta pagina i veig la de gent que els llegeix, i els comentaris que en fan, no puc mes que posarme a plorar, GRACIES a tots per aquestes paraules que dieu d'en "bergueda".
Gracies per parlar aixi del meu pare, GRACIES
-
quin goig[Ofensiu]Shu Hua | 08-10-2004 | Valoració: 10
quan he llegit el títol ja m'he imaginat que seria un poema bonic, però no sabia que tant. dieu que l'autor ja no és entre nosaltres? Mentida, mentre son fill el recordi i publiqui les seves poesies i la gent les llegeixi i els agradi, seguirà aquí. Jo també faig tot el que puc i sé per honorar la memòria de mon pare i que no falti mai a casa.
glòria -
Goig de vida[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 08-10-2004
És un honor llegir poemes com aquest de persones que tenen un lloc d'honor en aquesta pàgina. Ja no hi són, però mercès a gent com la seva esposa gaudim d'uns sentiments que van viure i dels quals ens han deixat aquest inesborrable testimoni.
Mil gràcies de nou i... certament, tant de bo que alguns polítics (àdhuc d'aquí mateix) el poguessin llegir.
Vicenç -
amb el cor[Ofensiu]jbarcelo | 08-10-2004
no se si soc qui per valorar aquest relat, ja que soc el seu fill.
El meu pare, tota la vida va anar pregonan la pau per alla on anava, i aquest poeme, es un exemple d'aixo.
Tots, tendriem que apendre un xic de aquest vers, i respectar una mica mes la natura.
Gracies a tots els que comenteu aquest reat. tendriem que apendre dell per a fer un mon millor. -
Bo.[Ofensiu]AnNna | 08-10-2004 | Valoració: 9
Tens raó, el del comentari de sota (no recordo el nom). (orchid) xD
Aquest poema és realment bo... i molta gent el necessitaria. M'ha agradat, sí.
Gràcies. -
Bo.[Ofensiu]AnNna | 08-10-2004 | Valoració: 9
Tens raó, el del comentari de sota (no recordo el nom). (orchid) xD
Aquest poema és realment bo... i molta gent el necessitaria. M'ha agradat, sí.
Gràcies. -
Falten més poemes com aquest.[Ofensiu]Angelina Vilella Ros | 08-10-2004 | Valoració: 10
Hi ha algú que es vegi capaç de traduïr aquest poema a l´anglès i poder així enviar-lo a uns quants polítics.
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
11 Relats
33 Comentaris
25028 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Joan Barceló Subirana, (1932-2002) va néixer a l´Hospitalet i ens va deixar a Fontpineda.Persona amant de la natura i molt sensible que en les seves poesies ens ho mostra.
La seva esposa Rosa Joaquin Talón ens permet gaudir del seus poemes.