Glòria

Un relat de: Helena Sauras Matheu
Ulls alçats cap al Geni
que fa i desfà en aquesta guerra
glacial i inhumana on ningú guanya.

Gotes germinen dels teus precs
Glòria, gemecs grisos d’impressions
que pugnen a la gola i fugen
com estels fugaços i fulgents.

De genolls, amb les mans gastades
i encreuades pregues sense pausa
pels germans que s’han perdut,
sarcòfags que et graten la gerdor
interna i gèlida dels teus batecs.

Glòria, germana de pau i goig,
resant sembles una poncella,
corbes cobertes i replegades
per la teva llarga cogulla immòbil al vent.

El Savi del Regne se t’escolta
i una lloança et recorre els llavis
tremolosos amb fe i gràcia:
desig llaurat d’un futur millor.

A la gespa t’esperen els nens,
orfes resignats d’aquest desgràcia,
t’alces i abraces les ànimes petites
guspires de vides que gairebé comencen.

Ara, Glòria, tens una tasca encomanada:
educar aquests fills, fruits joves del Geni
mentre els grills canten, ric-racs sorollosos
perquè aquesta terra continua girant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Helena Sauras Matheu

Helena Sauras Matheu

26 Relats

33 Comentaris

13832 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Llegir i escriure, les meves principals aficions. Sóc de l'any 80 i de Tortosa. Em pots seguir al meu bloc personal i bilingüe: http://rodoreda.wordpress.com